LA REINA MARE: EL SEU REGNAT EN COLOR No és la primera vegada que, a 'SEGLE XX', ens ocupem de la figura d'Elizabeth, l'esposa de Jordi VI i reina consort de la Gran Bretanya, popularment coneguda com a Queen Mother o Queen Mum. Tanmateix, el documental britànic que els presentem avui i que porta per títol La Reina Mare: el seu regnat en color, té la singularitat que és un veritable festí visual, que il·lustra amb imatges esplèndides i en molts casos inèdites la vida pública de la família reial anglesa durant setze anys crucials en la història del seu país i del món. Elizabeth Bowes-Lyon, nascuda l'any 1900, era filla d'un comte escocès i el 1923 havia esdevingut duquessa de York en casar-se amb el príncep Albert, el tímid segon fill del rei Jordi V. Tot la predestinava a la vida discreta dels royals de segon rengle quan, el 1936, l'abdicació del seu cunyat Eduard VIII per casar-se amb una nord-americana divorciada convertí el duc de York en rei Jordi VI, i a ella en reina consort. Durant els tres anys següents, la gran tasca d'Elizabeth va ser erigir-se en relacions públiques de la monarquia, donar d'aquesta una imatge més càlida i pròxima i, sobretot, ajudar el seu marit a adquirir seguretat, a moure's i parlar en públic, a relacionar-se amb la gent. Aleshores, el setembre de 1939, esclatà la Segona Guerra Mundial. I els anys 1940 i 1941, aquells que Winston Churchill definiria com "la millor hora" de l'Imperi Britànic, van ser també els millors per a la reina consort. La permanència a Londres durant el blitz alemany, les visites a l'East End bombardejat, la seva negativa a enviar les princeses al Canadà -"les nenes no se'n aniràn sense mi; jo no marxaré sense el rei; i el rei no se'n anirà mai"- establiren un lligam sentimental poderosíssim entre el poble britànic i aquella reina menuda i grassona que sempre somreia. Hitler la va qualificar com "la dona més perillosa d'Europa". Els seus súbdits la van associar per sempre més amb uns temps de prova, però també d'heroisme i de solidaritat que havien de culminar amb la victòria del 1945. La postguerra va portar a Elizabeth la primera cohabitació de la corona amb els laboristes, el casament de la seva filla gran, la princesa de Gal·les, el 1947, però també la fatal malaltia i prematura mort del rei Jordi VI, el febrer de 1952. Vídua als 51 anys d'edat, a la Queen Mother li restaven 50 anys més de vida, mig segle per gaudir de les seves aficions als cavalls, al bon menjar i al bon beure, mig segle per disfrutar de l'afecte dels britànics, d'una popularitat impermeable a les crisis i als annus horribilis que patien els seus descendents, fins al 30 de març de 2002.