BÖRTE (Mongòlia)

Mongòlia, punt de trobada de l'antiga i coneguda "Ruta de la Seda". El més significatiu de la música tradicional d'aquest poble es troba en la veu. Els sons guturals són la característica més important del seu folklore, que permet fer dues notes alhora. El grup Börte mostra de la mateixa manera el so gutural de la veu i la rica interpretació.

Discografia: "Börte I" (2000) i "Börte II" (2002).



MARIZA (Portugal)

Portugal és un país mariner, obert a les cultures de més enllà de l'oceà. La música més emblemàtica de Portugal és el fado, una combinació de música i poesia molt lligada a històries del mar i d'un caràcter melangiós conegut com a "saudade". Una d'aquestes intèrprets de fados és la jove cantant Mariza, d'origen moçambiquès, que aporta una veu fresca i amb molt de caràcter.

Discografia: "Fado em mim" (2002) i "Fado Curvo" (2003).



TARIKA (Madagascar)

La població de Madagascar la formen diferents ètnies, la majoria arribades de l'Àfrica i d'Indonèsia. De les antigues cançons en va ressorgir popularment un nou concepte musical anomenat salegy, una combinació de ritmes locals amb altres del centre d'Àfrica. El salegy s'ha anat modernitzant gràcies a grups innovadors com Tarika, liderat per la cantant i compositora Hanitra.

Discografia: "D" (1998) i "Soul Makassar" (2001).



HEDNINGARNA (Suècia)

Suècia ha estat per a molts pobles el model de societat organitzada i benestant. A principis dels anys 90, en aquest país va aparèixer l'anomenat "nou moviment tradicional", una renovació del folklore impulsat per artistes joves. Una de les formacions que va encapçalar el moviment va ser Hedningarna, que vol dir "Els Pagans". El formen dues veus femenines i tres músics, que toquen instruments tradicionals electrificats.

Discografia: "Trä" (1994) i "Karelia Suite" (1999).



VÄRTTINÄ (Finlàndia)

Finlàndia és coneguda també com "la terra dels mil llacs". La seva música tradicional ha estat marcada últimament per una reforma de la tradició, gràcies a l'ensenyament de cant i instruments implantat per l'Escola de Música Tradicional Sibelius. Per aquesta escola va passar

el grup "Värttinä", conjunt de nou músics que destaca per l'originalitat i la personalitat de les tres veus femenines. Discografia: "Aitara" (1994), "Iki" (2003), entre d'altres.



KALI (Martinica)

Martinica és una illa al mar de les Antilles, encara avui colònia de l'estat francès amb un règim d'autonomia regional. Kali és el músic més popular d'aquesta illa i un defensor de les cultures del Carib. Toca el banjo i musicalment està influenciat per l'estil del reggae.

Discografia: "Racines 2" (1990), "FrancOfaune" (2000), entre d'altres.



MERCAN DEDE (Turquia)

Turquia ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions, un pont entre les diferents cultures d'Àsia i d'Europa. El músic i compositor Mercan Dede fusiona els ordinadors i les caixes de ritmes més moderns amb instruments tradicionals. El seu espectacle el completa un ballarí que interpreta danses dervixes.

Discografia: "Seyahatname" (2001) i "Nar" (2002).