Aquest capítol mostra la màgica línia de muntanyes que neix des del mar i s'estira al llarg del cor d'Euskal Herria, on pobles i gent han lluitat i conviscut des de temps immemorials. El recorregut s'inicia a Valcarlos i arriba fins a la desembocadura del Bidasoa, passant per Roncesvalles, Burguete, Baigorri, Elizondo, Ziga, Arrayoz, Amaiur, Urdax, Ainhoa, Zugarramurdi, Sara, Etxalar, Sunbilla, Bera de Bidasoa, Larrun i Askain.

14: Pamplona Coronant una petita muntanya al centre de la conca, s'alça Pamplona, amb el seu nucli antic apinyat en un laberint de carrers i esglésies. Ciutat vella i moderna sorgida enmig de camps de cereals. Emmurallada i defensada per fortificacions inútils, envoltada de castells però pacífica i pròspera. LA CIUTAT MEDIEVAL Aquell antic regne que va conquistar Castella el 1512 va tenir el seu palau reial en aquestes ruïnes desolades. Encara que algun dels seus monarques d'origen francès amb prou feines hi van passar uns quantes setmanes en tota la seva vida. El barranc de Santo Domingo, per on avui pugen els toros els matins de Sant Fermí, era una línia que separava la ramaderia del barri dels comerciants francesos. ELS EIXAMPLES: Fa un segle, Pamplona va créixer tant que va veure's obligada a enderrocar les muralles i així va iniciar-se la construcció d'una nova ciutat. Encara avui, l'ampla avinguda de la Baja Navarra, amb les seves fonts i rotondes, és el centre d'una trama d'illes elegants i acomodades. Hi ha edificis suposadament intel·ligents, de vidre, metall i formigó. Molt més trànsit, però també noves places i nous parcs i jardins. Tres milions i mig de metres quadrats de parcs públics i un arbre per a cada parella d'habitants fan de Pamplona una de les ciutats més verdes d'Europa. Pamplona és ja una ciutat de cent cares. A la riba nord de l'Arga, a Larrotxapea, on abans hi havia les hortes dels canònics, hi va créixer un barri dens atret per l'estació del ferrocarril. Totes les perifèries van poblar-se durant els anys 70 d'habitatges de bloc. Nombrosos clubs esportius privats van florir entre els barris i un cinturó d'autovies va cenyir els contorns de la nova urbs. Així van quedar apartats a les noves perifèries els polígons industrials, com el de Landabe, amb les seves platges d'automòbils. NOÁIN: Sobrevolant les terres del sud de Pamplona, on la ciutat es dissol buscant els vells camins de Saragossa i Monreal, sorprèn un estrany pont estès entre els camps. És l'antic aqüeducte que va portar les aigües de Subiza a la ciutat. Però entre els seus camps de gra germinen avui torres d'estatges i urbanitzacions de xalets i adossats. Dormitoris perifèrics que, com Zizur o Villaba, gairebé es confonen ja amb la mateixa Pamplona. Buscant ara els límits meridionals de la conca de Pamplona, es descobreix la vella ruta per la qual els viatgers d'abans abandonaven la ciutat; és la Sierra del Perdón, travessada avui pel Camí de Santiago i coronada per una línia interminable d'aspes en moviment.