"Les últimes hores"

Autor: Jordi Call

Data emissió: "Taller.doc", divendres 14 de gener del 2005, a les 00.00



"Les últimes hores" s'endinsa en la repressió franquista contra els maquis. Explica uns fets que van passar els darrers mesos de l'any 1947 en una zona muntanyosa de Terol pròxima a Alcanyís i on encara avui es parla el català. És una història de la postguerra explicada per una generació que ja no va viure aquells temps. La Núria, de 33 anys, acompanya la Marina, una dona de 80 anys que narra la història de la seva mare, la Josefa, una víctima més dels anys foscos de la dictadura.



L'autor, Jordi Call, té 33 anys i és periodista. L'any 2002 va iniciar la seva trajectòria com a realitzador de documentals amb "Costaleros", producció que va guanyar el Premi Miramar de Televisions Locals i que va ser seleccionada pel Festival de Cinema de Màlaga.



"Por"

Autora: Larraitz Zuazo

Emissió: "Taller.doc", divendres 21 de gener del 2005, a les 00.00



Més enllà de ser un sofriment puntual en un temps concret, la tortura pot arribar a condicionar la vida d'aquelles persones que l'han patida, a través de traumes i pors que són difícils de superar. En Ramon, la Mireia i en Jorge ens mostraran la situació en què es troben actualment després d'haver estat víctimes de tortura anys enrere.



Larraitz Zuazo, nascuda fa 24 anys a Bilbao, és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat del País Basc i màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. "Por" és el primer treball que fa com a realitzadora.



"Memòries oblidades" ("Memories without remembers")

Autores: Alba Mora i Anna Sanmartí

Emissió: "Taller.doc", divendres 28 de gener, a les 00.05



El tercer documental que s'emet dins el Taller.doc és el producte de l'estada de tres mesos de dues joves realitzadores a l'Índia, on van conviure amb els membres de la tribu del Lanjia Sora ("Memories without rememberers", d'Alba Mora i Anna Sanmartí). Les realitzadores van ser testimonis de com conviuen la religió cristiana importada pels missioners i les tradicions xamàniques de la regió. Precisament dos dels protagonistes de la pel·lícula són una dona xaman i un missioner occidental. La població associa el cristianisme amb sanitat, modernitat (motos, jeeps i vestimenta occidental) i amb formació (saber llegir). Curiosament és també la manera d'alliberar-se del sistema de castes que discrimina els Lanja Sora i els recloeix als esglaons inferiors de la societat. En definitiva el film és un document de gran valor antropològic que mostra una cultura i una forma de vida en perill d'extinció.