Els lacets són una tribu veïna formada per laïtes dissidents de l'obscurantisme i la laboriositat que ha imposat el Tafarell. Viuen a l'altra banda del riu Llòbrec, on avui és Sant Boi, des d'on es veu, nord enllà, la muntanya Sagrada (Montserrat).



Els lacets disposen de tot el que els ofereix el mar i la vall del riu Llòbrec. Confien en la mare Terra i no tenen por de morir-se de fam. Consideren que la terra és la seva mare i no volen esclavitzar-la. Creuen que el treball necessari per collir i sembrar no compensa els possibles avantatges de fer-ho. La feina, per ells, no ha de ser per força avorrida.



S'han alliberat dels tabús i les prohibicions. Són viatgers, oberts, receptius als canvis i dediquen gran part del seu temps al dolce far niente: jugar, conversar i descansar. Cultiven la música, la poesia, les arts, i practiquen activitats improductives, com contemplar el riu.



Es lleven a mig matí. Dediquen les hores següents a procurar-se la subsistència, caçant i recol·lectant. Un cop fet això, es passen la resta del dia banyant-se al riu i prenent el sol, tocant la flauta, instruments de percussió i seient vora un foc de camp parlant i rient. Pel que fa al vocabulari característic, solen reaccionar amb un "Prou seny! Prou seny!" davant d'una cosa massa assenya-da. Una salutació que els defineix: "Viu i deixa viure".

La tribu dels laïtes viu on avui s'assenta la plaça de Sant Jaume. Tot el que no es veu des de dalt del Gran Pi que presideix el poblat és tabú, que en llengua laïta s'expressa amb la paraula "rausha". Els seus límits són el que avui coneixem per Montjuïc i Tibidabo, el que ells anomenen muntanya Adormida i muntanya de l'Avibubu.



Per culpa del bruixot de la tribu, el Tafarell, els laïtes són un poble tancat i obscurantista i consideren que al món no hi ha cap més poble, que ells són els únics. També tenen por de la ira de Qui Tot Ho Ha Fet. La paraula "rausha" (tabú) és la més repetida en el vocabulari laïta. Això no impedeix que els laïtes s'atemoreixin

quan la senten.



Els laïtes són sedentaris i estan obsessionats per produir més i més i treballen perquè tenen por de morir-se de gana. Tot el que els distregui d'aquesta santa missió és "rausha".



Els laïtes sempre es lleven quan canta el gall i es passen el dia treballant al camp. Consideren que la feina no pot ser mai divertida. Els timbals indiquen a la gent que és hora de tornar al poblat, que s'ha acabat la jornada laboral. La mandra és rausha! I les excuses de mal pagador també! Els laïtes no tenen drets. Només obligacions i no coneixen l'expressió "passar-s'ho bé".