Capítol 1: A tres veus

Sense la veu no serien res. Un actor cantant que explota el seu registre de baix profund des del clown fins a l'òpera, un professor de locució tortosí que recita poemes en un espectacle multimèdia

i un raper que integra els nens del carrer ensenyant-los a cantar. Tres veus, tres eines, tres. Tres maneres d'entendre la vida.



Capítol 2: La vida és pop

Jutge de professió, "mod" de vocació. Quan surt de la feina, Gúmer viu en els anys seixanta: la moto, la parca, la música dels Who i una casa decorada com un museu de l'era daurada del pop britànic. Ell, la seva dona, els seus amics han aturat el temps fa quaranta anys per construir un món completament pop.



Capítol 3: El caçador de sons

Com els rastrejadors amb l'olfacte o els fotògrafs amb la vista, l'Albert surt al carrer, salta als trens o puja als campanars per enregistrar el so que busca. Col·lecciona sons. Un dels seus objectius és la veu d'un avantpassat que va descobrir en un disc misteriós dels anys 40. Al restaurar-la, descobreix una increïble història de família.



Capítol 4: Arrel flamenca

El seu pare va ser "cantaor" fins a la mort. Com si el destí hagués previst que es retrobessin, la Xesca va aprendre a ballar flamenc i, de mica en mica, va encreuar la seva cultura paia amb la gitana, sobretot des que va conèixer el Moisés, un "bailaor" de casta. Ella és tot cap, ell pur estómac. Tots dos junts han coreografiat aquelles cançons que li cantava el pare. Ve de l'arrel.



Capítol 5: Connexions Glasgow - Barcelona

El Sónar li va canviar la vida. Tant, que cada any té com a objectiu prioritari viatjar des de la seva Glasgow natal fins a Barcelona, per no faltar a la gran cita internacional amb la música electrònica. Ara els seus amics no ballen folk ni parlen escocès, sinó que estan bojos pel tecno i parlen una llengua que ella ha après amb un simple diccionari: el català.



Capítol 6: Passió i màgia

Ella anava per periodista, però el dia que va acompanyar la cosina al Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell va descobrir la seva autèntica vocació: cantar òpera. Amb paciència i tenacitat va reinventar la seva vida, caminant per la corda fluixa, després d'haver començat una carrera súmmament difícil amb tants anys de retard. Finalment, se n'ha sortit.



Capítol 7: Sabates de tango

En un edifici d'oficines d'un dels principals carrers de Barcelona hi ha una sala on conflueixen cada diumenge a la nit, entre d'altres, sis personatges de diferents edats, procedències, cultures, professions i amb diferents motivacions. Tots tenen una obsessió: cuidar les seves sabates per poder ballar el tango. Una passió que els ha remogut l'ànima