El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia i el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima i s'odia.



El vermell color de la sang. El que dóna la vida. El primer color que l'home va designar, el primer que els nadons veuen quan neixen i el que distingim amb més facilitat sobre qualsevol fons. El que els daltònics confonen. Les emocions són vermelles i també el sexe i l'amor.



El taronja. Una pilota de bàsquet, un intermitent, un anunci d'un pis de lloguer, un semàfor en taronja o la sirena d'una ambulància... Tots anuncien el mateix: un estat de transició, de canvi. Una tonalitat en moviment constant.

El marró és el color de la terra. Molt poques persones el destaquen com el seu color favorit i és que, sens dubte, és el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-ho a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa.

El rosa ens torna dèbils. Impossible associar-hi sentiments negatius. Fins i tot s'ha comprovat que és molt més difícil barallar-se amb algú vestit de rosa que fer-ho amb algú que va de vermell. És el color més dolç, el de les nines i el femení per definició.