Viuen en un món sense soroll, però són estrepitosos, irònics, directes i decidits. Vuit homes i dones totalment sords ens expliquen, en llengua de signes, com s'ho fan per estimar, treballar i viure en silenci mentre al seu voltant tothom crida. Saben que són minoria i reclamen el dret a ser reconeguts com a membres d'una nació diferent, d'una cultura amb una llengua i una manera pròpia de veure el món: la cultura sorda.

Alguns odien la bogeria, a d'altres no els molesta que els diguin bojos. Hauran de medicar-se sempre més si no volen tornar a patir al·lucinacions, paranoies o deliris, i el que més temen del món és el sofriment indescriptible de la psicosi. Vuit homes i dones amb un diagnòstic d'esquizofrènia parlen sense embuts sobre la malaltia, la marginació, el dolor i l'estranyesa que comporta una malaltia mental greu. Amb aquest últim capítol, "Sense embuts" s'afegeix a la programació de la "Marató 2008", dedicada enguany a les malalties mentals greus.