LA FORTALESA OCULTA (La forteresse suspendue)
Cada estiu, la canalla dels campaments d'ambdues ribes de Black Lake es declara la guerra. Més que un joc es tracta d'una rivalitat real entre els rics que fan vacances al campament nord i els més modestos que estiuegen al campament sud. Julien, un noi del camp sud, és el cap dels indis. Està enamorat de Sarah, una noia del camp nord el germà de la qual, Marc, és el cap dels conqueridors. Cada tarda, Julien i Sarah es troben d'amagat. Parlen de la vida i de les seves rivalitats inevitables. Aquest estiu, els conqueridors han decidit infringir les "lleis marcials" tradicionals. De fet, Marc sent que, amb totes les normes acceptades pels dos clans per tal de "civilitzar" la competició, no pot donar curs al seu talent militar. El cas és que els conqueridors no tenen gaire èxit perquè els manca estratègia i imaginació. Fins i tot amb les "armes ecològiques" de Michael, l'inventor de la colla, acaben sortint escaldats. Per exemple, quan Michael convenç la resta de fer explotar un globus ple de borinots damunt la fortalesa índia, i és que els insectes no ataquen només els indis! En un rampell de desesperació, Marc captura un soldat enemic i el tortura. És així com descobrirà l'existència d'un "traïdor" entre els conqueridors.
Director del guió: Roger Cantin
Director de fotografia: Allen Smith
Muntatge: Simon Sauvé
Disseny de producció: Jean Bécotte
Disseny de vestuari: Francesca Chamberland
Maquillatge: Nathalie Trépanier
Música: Milan Kymlicka
So: Christian Rivest
Actors principals: Matthew Dupuis (Marc), Roxane Gaudette-Loiseau (Sarah), Jérôme Leclerc-Couture (Julian), Jean-Philippe Debien (Rollo), Charli Arcouette-Martineau (Suzie), Laurent-Christophe de Ruelle (Michael's Brother), Jérémy Gagnon (Mario), Carmina Sénosier (Marie-Ange)
Una producció de Rock Demers, Chantal Lafleur
(Country of my skull)
Idioma versió original: anglès i afrikaans
Producció: Chartoff Productions, Film Afrika Worldwide, Film Consortium, Industrial Development Corporation of South Africa, Merlin Films, Phoenix Pictures, Studio Eight Productions i UK Film Council, 2004 (Gran Bretanya, Irlanda i Sud-àfrica)
Direcció: John Boorman
Durada: 101 minuts
Guió: Ann Peacock, basat en el llibre d'Antjie Krog
Fotografia: Seamus Deasy (color)
Música: Murray Anderson
Intèrprets: Samuel L. Jackson (Langston Whitfield), Juliette Binoche (Anna Malan), Brendan Gleeson (De Jager), Menzi Ngubane (Dumi), Sam Ngakane (Anderson), Aletta Bezuidenhout (Elsa)
Langston Whitfield és un periodista negre del "Washington Post". El seu cap l'envia a Sud-àfrica per cobrir les sessions de la "Comissió per a la Veritat i la Reconciliació", en les quals els assassins i els torturadors de l'època de l'apartheid són convidats a explicar tots els fets davant les seves víctimes. Langston és molt escèptic respecte a aquesta comissió i mira d'anar més enllà entrevistant-se personalment amb el coronel De Jager, un dels torturadors més despietats.
OCTOPUSSY (Octopussy)
Producció: Albert R. Broccoli per a Eon i Danjaq (Gran Bretanya), 1983
Direcció: John Glen / Durada: 127 minuts
Guió: George MacDonald Fraser, Richard Maibaum i Michael G. Wilson
Fotografia: Alan Hume (Technicolor)
Música: John Barry
Intèrprets: Roger Moore (James Bond), Maud Adams (Octopussy), Louis Jourdan (Kamal), Kristina Wayborn (Magda), Kabir Bedi (Gobinda), Steven Berkoff (Orlov)
El general soviètic Orlov fa un pla per apoderar-se d'Europa. Es tracta de fer esclatar una arma nuclear en una base americana a l'Alemanya occidental de manera que sembli un accident. Com a conseqüència del desatre, l'OTAN hauria d'acceptar un pacte de desarmament unilateral i aleshores la Unió Soviètica podria envair Europa amb forces convencionals. L'espionatge britànic es posa en alerta a partir de les accions de Kamal, un decadent príncep afganès que treballa per a Octopussy, una espectacular multimilionària que governa els seus negocis des d'una illa privada de la costa índia, on viu protegida per una guàrdia de dones boniques. James Bond és l'encarregat de proposar a Octopussy que col.labori per evitar el pla soviètic.
MÀ MORTA TRUCA A LA PORTA
Producció: Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió, Televisión de Galicia i Ficción Producciones
Direcció:Ramon Costafreda
Adaptació i guió: Miquel Obiols
Director de fotografia: Xavier Gil
Música: Xavier Font i Arturo Vaquero
Intèrprets: Leticia Dolera (Pili), Pablo Derqui (Jan), Gonzalo Cunill (Gasull), Agustí Villaronga (narrador), Carol Garcia (Claudia), Carles Blanco (Ernest) i Antoni Durán "morris" (Dalmau)
Històries d'amor, de mort i de sexe, que barregen realitat i ficció, mostrades amb ironia, sarcasme i humor. A través d'elles, coneixem els secrets i les emocions d'una colla de personatges quotidians, que s'entrecreuen entre si per diversos indrets de la ciutat de Barcelona: des de la Rambla al Tibidabo, de la llibreria Rayuela a un Hospital, passant per pisos modestos o per un de luxós. Podria ser com un petit microcosmos urbà, prou significatiu: la història poètica, dura i tràgica de Jan, dibuixant de llibres infantils, i de la seva filla Nora de set anys; la frenètica vida d'una dona de neteja, Claudia, jove i divertida mare soltera colombiana, obsessionada pels morts i per Sant Pere; la guapa parella d'advocats d'èxit, Ernest i Júlia, que no són el que aparenten; l'estranya llibreria Rayuela, amb la dependenta Pili, abans representant de perfums Crista D'Or i ara protagonista d'un amor gairebé impossible; el singular guàrdia de seguretat, Gasull, que encara viu amb la seva mare, s'enamora de totes les noies i quan va begut intenta matar els morts; el pobre funcionari, trist i infeliç, que s'haurà de morir per saber si els seus l'estimen; o la història que demostra que una parella de joves poden enamorar-se de sobte i estimar-se realment fins a la mort. Vides creuades que es troben, es perden, es retroben, tornen a perdre's i es tornen a retrobar. Fent camins paral.lels o contradictoris.
MÀ MORTA TRUCA A LA PORTA
Producció: Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió, Televisión de Galicia i Ficción Producciones
Direcció:Ramon Costafreda
Adaptació i guió: Miquel Obiols
Director de fotografia: Xavier Gil
Música: Xavier Font i Arturo Vaquero
Intèrprets: Leticia Dolera (Pili), Pablo Derqui (Jan), Gonzalo Cunill (Gasull), Agustí Villaronga (narrador), Carol Garcia (Claudia), Carles Blanco (Ernest) i Antoni Durán "morris" (Dalmau)
Històries d'amor, de mort i de sexe, que barregen realitat i ficció, mostrades amb ironia, sarcasme i humor. A través d'elles, coneixem els secrets i les emocions d'una colla de personatges quotidians, que s'entrecreuen entre si per diversos indrets de la ciutat de Barcelona: des de la Rambla al Tibidabo, de la llibreria Rayuela a un Hospital, passant per pisos modestos o per un de luxós. Podria ser com un petit microcosmos urbà, prou significatiu: la història poètica, dura i tràgica de Jan, dibuixant de llibres infantils, i de la seva filla Nora de set anys; la frenètica vida d'una dona de neteja, Claudia, jove i divertida mare soltera colombiana, obsessionada pels morts i per Sant Pere; la guapa parella d'advocats d'èxit, Ernest i Júlia, que no són el que aparenten; l'estranya llibreria Rayuela, amb la dependenta Pili, abans representant de perfums Crista D'Or i ara protagonista d'un amor gairebé impossible; el singular guàrdia de seguretat, Gasull, que encara viu amb la seva mare, s'enamora de totes les noies i quan va begut intenta matar els morts; el pobre funcionari, trist i infeliç, que s'haurà de morir per saber si els seus l'estimen; o la història que demostra que una parella de joves poden enamorar-se de sobte i estimar-se realment fins a la mort. Vides creuades que es troben, es perden, es retroben, tornen a perdre's i es tornen a retrobar. Fent camins paral.lels o contradictoris.
ROCKY 3 (Rocky 3)
Idioma versió original: anglès
Producció: Irwin Winkler i Robert Chartoff per a United Artists, 1982 (Estats Units)
Direcció i guió: Sylvester Stallone
Durada: 95 minuts
Fotografia: Bill Butler (Technicolor)
Música: Bill Conti
Intèrprets: Sylvester Stallone (Rocky Balboa), Talia Shire (Adrian), Burt Young (Paulie), Carl Weathers (Apollo Creed), Mr. T (Clubber Lang), Burgess Meredith (Mickey)
Rocky ha aconseguit la fama. La seva foto il.lustra portades de revista i la seva feina consisteix més aviat a fer anuncis de cervesa i combats per recaptar diners per a obres benèfiques. Comença a formular-se la pregunta de si ha perdut l'estímul de ser el millor i potser ja s'ha començat a estovar. La resposta es planteja en el desafiament que li fa Clubber Lang, un personatge cridaner i histèric que li vol prendre el títol. Rocky s'adona que preparar aquest combat és com tornar a començar la seva carrera.
VULL EL CAP D'ALFREDO GARCIA (Bring me the Head of Alfredo García)
Idioma versió original: anglès
Producció: Martin Baum i Sam Peckinpah per a United Artists, Optimus i Churubusco, 1974 (Estats Units)
Direcció: Sam Peckinpah
Durada: 107 minuts
Guió: Frank Kowalski i Sam Peckinpah
Fotografia: Alex Phillips Jr (color)
Música: Jerry Fielding
Intèrprets: Warren Oates (Benny), Isela Vega (Elita), Robert Webber, Helmut Dantine, Chano Urueta, Gig Young
Teresa, filla d'un terratinent mexicà, ha estat seduïda per un tal Alfredo Garcia i s'ha quedat embarassada. El pare de la noia promet un milió de dòlars a qui li porti el cap del seductor. Benny, que ocasionalment toca el piano en un bar, coneix la notícia. Sap que Garcia es va matar anant en cotxe i que l'han enterrat en un poble. Amb la seva amiga Elita busca la tomba d'Alfredo i, quan la troba, algú l'estaborneix. Quan es desperta, troba Elita morta al seu costat. Benny va a la caça dels assassins.
LA FRAGATA INFERNAL (Billy Budd)
Idioma versió original: anglès
Producció: A. Ronald Lubin i Peter Ustinov per a Anglo-Allied, 1962 (Gran Bretanya)
Direcció: Peter Ustinov
Durada: 122 minuts
Guió: Peter Ustinov i Robert Rossen, basat en la novel·la de Herman Melville
Fotografia: Robert Krasker (blanc i negre)
Música: Anthony Hopkins
Intèrprets: Peter Ustinov, Robert Ryan, Terence Stamp, Melvyn Douglas, David McCallum, Paul Rogers
El 1797, una nau de la marina de guerra britànica allista el mariner Billy Budd. Com que hi ha hagut motins en algunes naus, aquesta la tripulació viu sota la rígida disciplina que imposa a fuetades el sergent Claggart. La visió de la seva crueltat impressiona tant Billy que a vegades es torna tartamut. Això dóna motiu de burla al mariner Jenkins, i Billy s'hi baralla. Però tothom a bord l'aprecia, fins i tot el capità Vere. L'única excepció és el sergent Claggart, que provoca la mort de Jenkins quan el fa enfilar a les veles estant malalt. En la investigació que s'obre, Billy posa en evidència Claggart i aquest es venja acusant-lo d'haver organitzat un motí.
MÀ MORTA TRUCA A LA PORTA
Producció: Televisió de Catalunya, Diagonal Televisió, Televisión de Galicia i Ficción Producciones
Direcció:Ramon Costafreda
Adaptació i guió: Miquel Obiols
Director de fotografia: Xavier Gil
Música: Xavier Font i Arturo Vaquero
Intèrprets: Leticia Dolera (Pili), Pablo Derqui (Jan), Gonzalo Cunill (Gasull), Agustí Villaronga (narrador), Carol Garcia (Claudia), Carles Blanco (Ernest) i Antoni Durán "morris" (Dalmau)
Històries d'amor, de mort i de sexe, que barregen realitat i ficció, mostrades amb ironia, sarcasme i humor. A través d'elles, coneixem els secrets i les emocions d'una colla de personatges quotidians, que s'entrecreuen entre si per diversos indrets de la ciutat de Barcelona: des de la Rambla al Tibidabo, de la llibreria Rayuela a un Hospital, passant per pisos modestos o per un de luxós. Podria ser com un petit microcosmos urbà, prou significatiu: la història poètica, dura i tràgica de Jan, dibuixant de llibres infantils, i de la seva filla Nora de set anys; la frenètica vida d'una dona de neteja, Claudia, jove i divertida mare soltera colombiana, obsessionada pels morts i per Sant Pere; la guapa parella d'advocats d'èxit, Ernest i Júlia, que no són el que aparenten; l'estranya llibreria Rayuela, amb la dependenta Pili, abans representant de perfums Crista D'Or i ara protagonista d'un amor gairebé impossible; el singular guàrdia de seguretat, Gasull, que encara viu amb la seva mare, s'enamora de totes les noies i quan va begut intenta matar els morts; el pobre funcionari, trist i infeliç, que s'haurà de morir per saber si els seus l'estimen; o la història que demostra que una parella de joves poden enamorar-se de sobte i estimar-se realment fins a la mort. Vides creuades que es troben, es perden, es retroben, tornen a perdre's i es tornen a retrobar. Fent camins paral.lels o contradictoris.
© CCRTV Interactiva, S.A. | Televisió de Catalunya, S.A.
|
|
