A la plaça de les Glòries de Barcelona creix un edifici que ha de revolucionar el paisatge de la ciutat: la torre Agbar. L'edifici, projectat per Jean Nouvel i Fermín Vázquez, farà 142 metres d'altura i acollirà trenta-dues plantes d'oficines, més tres plantes tècniques intercalades a diferents nivells. Els fonaments són una prolongació subterrània de la torre equivalent a l'altura de 12 plantes.

A l'estructura de l'edifici, hi ha dos cilindres, l'un dins de l'altre, però el centre de tots dos no coincideix. De fet no són ben bé dos cilindres, perquè la base té una lleugera forma oval. La particular forma d'aquesta torre s'aconsegueix amb tècniques topogràfiques; es prenen punts de referència de diferents edificis del voltant i s'ajusta l'encofrat per donar la forma correcta a l'edifici.

La tècnica de l'encofrat qu s'utilitza en l'edifici és basa en un motlle, fet a base de pannells, que dóna forma al formigó. Un cop sec, els pannells es pugen per començar a fer una altra planta. Les primeres 26 plantes s'aguanten, mitjançant jàsseres, entre el cos del nucli i el de la façana, i així es crea un espai fluid sense pilars. Quatre plantes subterrànies es destinaran a pàrquing, una serà de serveis i l'altra, un auditori.

La façana s'atura a la planta 26, on comença la cúpula, però el nucli s'eleva fins a dalt de tot de la torre, a la planta 32. Una cúpula d'acer i de vidre cobreix les últimes sis plantes, cinc de les plantes penjaran en voladís del nucli. En aquest tram final, cada planta serà més petita que l'anterior i formaran balconades.

La torre s'ha fet amb una estructura tancada amb massa, per evitar guanys tèrmics no desitjats i la diferència excessiva de temperatura entre diferents hores del dia o èpoques de l'any. A més hi ha una segona pell de làmines de vidre que fa de pantalla per al sol i permet ventilar l'edifici obrint finestres. N'hi ha una mitjana de cent finestres per planta, distribuïdes de manera diferent en cadascuna i per això no es poden transmetre les càrregues en vertical; aquest problema s'ha resolt fent servir creuetes per transmetre les càrregues en diagonal cap al tros de formigó que és continu. La distribució de les finestres s'ha fet tenint en compte l'exposició al sol, i seguint criteris de conservació i d'aprofitament energètic.

El recobriment de la façana es farà amb diferents colors: la torre serà roja a la base però a mesura que guanyi alçada es graduarà la seva coloració cap a tons blaus, i, finalment, a la cúpula, transparents. Al davant, unes làmines de vidre translúcides amb diferents graus d'inclinació crearan l'efecte d'un vel que completarà el joc cromàtic.