Un embellidor de roda és molt més que un element per fer el cotxe més bonic. Les rodes dels cotxes de marques tan conegudes com Volkswagen, Renault, Nissan o Opel tenen bona presència gràcies als embellidors fets a Zanini. Però com es fa un embellidor de roda?

La matèria primera dels embellidors és plàstic en gra. Se solen usar tipus específics de prolipopilè, poliamida o d'un plàstic anomenat ABS. El material ha de suportar temperatures baixes però també molt elevades, per exemple, les derivades de l'escalfament dels frens i ha de ser rígid, però a la vegada resistent als impactes.

Primer es treu la humitat del plàstic i se'l fa passar per uns tubs on l'escalfen progressivament fins a fondre'l formant una pasta. Aquesta pasta s'injecta a un motlle En el cas dels embellidors, el motlle es tanca a unes 500 tones de força, i el motlle s'omple en un temps d'entre dos i tres segons. Després es refreda i finalment s'extreu la peça acabada.

Per evitar errors en els motlles hi ha programes de simulació que permeten reproduir el procés d'injecció i detectar-ne els possibles problemes. Per exemple, es pot comprovar com entrarà el plàstic fos al motlle, a quines pressions i a quines temperatures arriba, i assegurar-se que el material no es degradarà.

Al laboratori virtual, també es comproven les característiques mecàniques de l'embellidor, per validar-ne el disseny abans de produir-lo. Es mesura, per exemple, la força d'extracció i d'inserció, per saber com serà de dificultós col·locar-lo o treure'l de la roda.

Als embellidors també se 'ls hi fa una prova de vida accelerada en un banc de vibracions, que equival a tenir la peça muntada en un cotxe que roda durant mesos en una pista de sotracs. Amb el test de rotació s'asseguren que l'embellidor no es desplaça ni afecta la vàlvula per on s'infla la roda.

L'embellidor també ha de passar una prova a trenta graus sota zero: una bola de ferro de 500 grams li cau a sobre des de mig metre d'alçada, i n'observen possibles ruptures; l'objectiu d'aquest test es conèixer el comportament de l'embellidor davant possibles cops, per exemple amb la vorera o una pedra.