En aquest reportatge coneixerem el Centre Tècnic de Filatura, d'on sorgeixen innovacions tèxtils per a la roba de protecció i en el camp dels anomenats "no teixits", com els que es fan servir per fabricar bolquers o tampons. El Centre Tècnic de Filatura està situat a Terrassa, dins de la centenària Escola Tècnica Industrial, i forma part de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica.

El primer pas per aconseguir un determinat teixit, es tractar la floca, la primera matèria, per obrir-la i, si cal, netejar-la. Un cop fet això, s'aconsegueix la cinta o veta, amb les fibres ordenades en paral·lel , mitjançant la carda. Després s'estiren i s'aprimen les vetes, es regularitzen, i es passa al procés de torsió, d'on sortirà el fil dels teixits.Una última màquina detecta mitjançant un sistema fotelèctric els defectes del fil i els neteja.

Un cop es té el fil, ja es pot fer el teixit i confeccionar la vestimenta de protecció . De fet, estem canviant de tecnologia: ens endinsem en el camp dels anomenats "no teixits".

Als "no teixits" se'ls anomena així perquè són superfícies compactades que no necessiten filats. Per obtenir-los, en primer lloc es regularitza la primera matèria, ja sigui, llana, cotó o qualsevol tipus de fibra. Després es cohesiona amb el premsatge o bé afegint-hi productes químics, o mecànicament, amb un procés de punxonament. Però, malgrat que els "no teixits" és un segment en expansió, encara cal filar molt prim amb aquests productes. Per això , al CTF se sotmet el fil a tota mena de proves!

Al Centre Tecnològic de Filatures de Terrassa, també treballen desenvolupant productes tan diversos com benes especials que es detecten per rajos X, pròtesis, cordes d'escalada, gespa artifical per a camps esportius, xarxes de pesca o xarxes de porteries, teixits per frens del cotxe o per construir carreteres.

I és que la indústria del tèxtil té molt passat, però no per això s'ha quedat sense futur...!