L'objectiu dels primers enginyers espacials de Hong Kong és construir eines de precisió que es puguin fer servir a Mart. L'equip el formen el cap d'un departament universitari, uns quants enginyers especialitzats i en TC, un dentista. Però, què hi fa en aquest equip un dentista?

Fa onze anys, en TC estava mirant un telenotícies i va veure com uns astronautes feien una reparació amb eines poc adequades, i a l'espai això pot representar la diferència entre la vida i la mort. Mentre reparaven el telescopi espacial Hubble, a un astronauta li va caure un tornavís, que va anar a petar contra la llançadora. Si el tornavís hagués anat a parar en un mal lloc, hauria pogut impedir que les portes es tanquessin. Un error tan petit hauria posat en perill tota la missió, i fins i tot les seves vides. Però aquella vegada van tenir sort. Escenes com aquella van inspirar en TC.

La feina de dentista exigeix una eina que agafi fort i amb precisió. La seva idea, sorprenentment senzilla, va ser convertir uns fòrceps de dentista en una eina espacial multiús que es podria fer servir en qualsevol situació que necessités una subjecció precisa, des de disseccions fins a soldadures. Per convertir la seva idea en realitat, li va caldre l'ajuda d'un equip d'enginyers experts d'una de les millors universitats de Hong Kong.

La primera eina que van crear van ser uns fòrceps especials. El sistema del fòrceps espacial consta de més de setanta parts interconnectades que fan que l'eina, igual que el fòrceps dental, s'agafi amb força i d'una manera uniforme. Els diferents accessoris permetran que els astronautes executin una gran varietat de feines a l'espai.

Però això, només va ser el començament de les innovacions d'en TC. Entre consulta i consulta, es va dedicar a recórrer món, i va convèncer l'Agència Espacial Russa perquè s'enduguessin les seves eines a l'espai.

Però la adaptació de l'odontologia a l'espai s'ha aturat aquí. Ara han demanat al seu equip que construeixi una nova generació de fòrceps espacials per a la missió britànica de Mart sense tripulació, la Beagle Dos. L'objectiu de la missió és buscar vida. L'eina que han construït gratarà la roca de Mart i després es tancarà suaument per recollir la mostra. Aleshores dipositarà la pols de Mart en un forn del laboratori espacial per comprovar la presència d'elements químics que puguin indicar vida.

Però la cosa és més difícil del que sembla. El disseny ha de ser lleuger. Més o menys ha de tenir el pes d'una llauna de beguda i ha de funcionar amb una pila de dotze volts. Per provar-lo, col·loquen el mecanisme a sobre d'una pedra que representa la superfície de Mart, llavors l'aparell grata la superfície fins que ja ha generat prou pols. Aleshores la màquina passa al mode de recollida tanca les pinces per recollir la mostra que després serà analitzada.

Hong Kong no és el millor lloc per a un aspirant a científic espacial, i encara menys si ha començat com a dentista. Però gràcies als fòrceps dentals, potser en TC veurà complerts els seus somnis d'arribar a les estrelles.