S'imagina que sota la finestra de l'hotel on passa les vacances, hi hagués la depuradora de les aigües residuals? A la badia mallorquina d'Alcúdia hi ha el Pollentia, un luxós hotel molt diferent als que solem trobar en moltes costes. En les llacunes dels jardins de l'hotel, s'hi recullen les aigües negres.

Fa uns set anys, diversos laboratoris tècnics de les illes balears es van unir i van constituir l'Institut Biotecnològic. L'Institut ha impulsat la creació a Mallorca de llacunes depuradores d'aigua, com les de l' hotel Pollentia. Un punt clau d'aquest sistema és que abans que les aigües brutes arribin a la llacuna, se n'elimina tota la matèria no orgànica a través d'un sistema de filtres.

Qualsevol rumor sobre la inauguració d'un camp de golf obre de nou la polèmica entre els qui els defenen com a centres esportius i pol d'atracció d'un turisme de qualitat i els qui pensen que la factura ecològica que se n'ha de pagar pel volum d'aigua que requereix el seu manteniment és excessiva.

En aquest sentit, el golf de Son Muntané, prop de Palma, és un model de gestió. El cent per cent de l'aigua que es fa servir ¿uns 2000 metres cúbics- per a la conservació del "green", procedeix d'aigües negres depurades en llacunes perfectament integrades en el disseny del circuit fins el punt que en constitueixen un atractiu paisatgístic pel club.

Però abans d'arribar a les llacunes del camp, l'aigua va a una basa on bacteris anaeròbics i jacints d'aigua treuen nitrits i nitrats que transformen en proteïna.

Els propietaris de la finca de Son Ciurana a Sòller també fan servir l'aigua depurada de la seva llacuna. I, per suposat, la llacuna és un dels temes que surt a conversa amb els turistes que fan estades a la seva finca. Quan les condicions els són favorables, les plantes es reprodueixen força amb el què s'obté una massa vegetal fàcil de recol·lectar.

Els voltants de la font de la Vila, on avui hi ha el Campus Universitari de les Illes Balears, havia estat una important zona humida. Ara, aprofitant aquest nou sistema de llacunatge els responsables de la universitat han decidit recuperar-la.

Però, potser, el més sorprenen ho trobem a Son Farriol, al polígon de regadiu Sant Jordi. Aquí, molt proper a la seu de l'Institut de Biotecnologia de les Illes Balears, hi ha Aquàtica Majòrica.
L'empresa, de capital privat, ha sorgit com a resultat de les investigacions realitzades a l'Institut.

Aquàtica Majórica produeix peixos tropicals de forma continua a partir d'aigües residuals depurades, amb una producció prevista d'un milió d'unitats anuals. Els residus de les aigües són el suport per al desenvolupament de peixos d'aquari i plantes aquàtiques per a l'exportació. A les bases creix fitoplancton i zooplancton, concretament la daphnia magna, una espècie de crustaci d'entre dos i tres mil·límetres que serveixen per alimentar els peixos de la piscifactoria.

És convenient, però, que a la llacuna només hi arribin substàncies orgàniques. Per això, és necessari instal·lar un sistema de selecció per eliminar els elements no orgànics i llavors disposarem d'un sistema de depuració d'aigües residuals d'origen orgànic del tot natural, ecològic, fàcils de mantenir, i perfectament integrada a l'entorn.