El 1999 es va inaugurar la nova cúpula del Reichstag, dissenyada per l'anglès Norman Foster. Les anteriors cúpules del Parlament Alemany podien ser més o menys maques, més o menys simbòliques i donaven més o menys llum a l'interior, però la cúpula actual, en canvi, és el centre d'un sistema molt complex pensat per estalviar energia.

A diferència de les seves predecessores, la nova cúpula del Reichstag no és només un barret bonic per a l'edifici. Aquesta cúpula envia llum natural a l'hemicicle, renova l'aire de la sala i regula la temperatura de les sessions. Els diputats només s'han de preocupar de no escalfar-se el cap amb els debats parlamentaris, perquè els peus segur que els tenen ben calentons. Sota la sala de sessions, s'hi amaga la climatització de l'edifici, un sistema innovador que es coneix amb el nom de Quelluftsystem.

Una de les premisses inicials del disseny del parlament era que al Reichstag s'hi havia d'instal·lar un sistema de climatització que estalviés molta energia. A través d'uns canals, l'aire entra pel sostre i es dirigeix cap a uns espais situats sota la sala de plens.

L'aire es filtra i es refreda o s'escalfa segons l'època de l'any. Però aquest procés, i això és el més innovador, es fa utilitzant aigua emmagatzemada en capes freàtiques naturals situades al subsòl del Reichstag. A 60 metres de profunditat, hi ha un nivell amb aigua freda que a l'estiu es fa servir per al sistema de refrigeració. I a l'hivern, per escalfar l'aire, s'utilitzen les aigües termals de fins a 70 graus de temperatura situades a més de 300 metres sota el nivell del carrer. Després, només cal enviar l'aire a la sala.

L'aire passa a través d'uns ventiladors que estalvien energia i, després d'uns filtres silenciadors, arriben a la sala travessant el terra de pressió. D'aquesta manera, tant les files del davant com les del darrere reben aire renovat. Finalment, a través de la moqueta, l'aire entra a la sala de plens.

Els diputats reben l'aire directament, però a la sala hi ha més corrents tèrmics, de manera que l'aire renovat també arriba a les tribunes d'espectadors. El sistema es tanca aprofitant el comportament natural de l'aire calent. Quan l'aire s'escalfa, puja tot sol, entra al sistema de ventilació de la cúpula i surt sense cap mena d'ajut a l'exterior.

Però les relacions entre la cúpula i l'interior del Reichstag no es redueixen a fer de xemeneia per a l'aire calent. La cúpula també és la font principal de llum que il·lumina les sessions. Tot el conducte central, que és per on l'aire calent retorna a l'atmosfera, és recobert de miralls, muntats de tal manera que reflecteixen la llum del sol a l'interior de l'edifici.

De fet, el sistema és tan eficient i entra tanta claror a l'interior de l'hemicicle, que, si no es filtrés una mica la llum, els diputats potser es rostirien. Per evitar-ho, a la cúpula hi ha una visera que segueix automàticament el sol, de manera que la llum que reflecteixen els miralls perd una part de la força inicial i no molesta els parlamentaris.

El sistema de climatització del reichstag, utilitzant les capes freàtiques com a magatzems naturals de fred i de calor i el comportament natural de l'aire per generar corrents i la llum reflectida per la cúpula com a font d'il·luminació, permet estalviar fins a un 40% d'energia.

I encara més. El sistema del Bundestag, no tan sols representa un estalvi d'energia, sinó que també funciona com a central per alimentar uns quants edificis dels voltants.

Potser les cúpules no tornaran a estar mai tant de moda com al Renaixement o al Barroc, però el que és segur, és que allà on n'hi hagin tornaran a ser un símbol. Com la del Reichstag; el símbol del nou Berlín.