A les costes de l'illa de Chiloé, a Xile, s'hi concentra el 90% de la producció de truita i salmó de granja del país. Una indústria, que en els darrers 10 anys ha augmentat el volum d'exportacions un 9.300%. Xile s'ha convertit així en el segon exportador mundial de salmó, després de Noruega. Però es preveu triplicar la producció abans de l'any 2010. Però tot aquest creixement s'ha fet amb enormes costos ecològics, econòmics i socials.

Sonja Heinrich, de la Universitat St. Andrews, d'Escòcia, treballa a Castro, la capital de Chiloé, des de l'any 2001. Sonja és biòloga de la Unitat de Recerca de Mamífers Marins i ha vingut a Chiloé per estudiar dues de les espècies de dofins que viuen a les aigües de l'illa. Perquè hi ha sospites que les granges de salmó estan modificant profundament l'ecosistema de la zona.

Sonja estudia dues espècies de dofins poc conegudes: el dofí de Xile, el Cepahalorhynchus eutropia, i el dofí Peale, el Lagenorhynchus australis. Durant dècades, individus de les dues espècies han estat pescats de manera accidental pels pescadors de la zona, sense que això no hagi afectat a la població de dofins locals. Però ara, les granges de salmons han parcel·lat el seu hàbitat natural i han modificat la seva cadena alimentaria.
Sonja estudia el seu comportament i la seva distribució i, per fer-ho, segueix els moviments d'individus particulars, identificables per les marques i cicatrius de les aletes.

Al voltant de les granges de salmó s'han detectat signes evidents d'eutrofització, modificacions clares de la producció primària i zooplanctònica, i contaminació provocada per excés de fòsfor i nitrogen. Els salmons, s'engreixen amb tones i tones de nutrients que també s'escampen lliurement per la zona i, al mateix temps, els salmons produeixen tones i tones d'excrements que van directament al fons dels fiords i les badies.

De la mateixa manera, la concentració de milers de salmons en espais molt reduïts, els fa vulnerables a tota mena d'atacs vírics, bacterians o de paràsits. Un fet que les piscifactories combaten amb antibiòtics, vacunes i antiparàsits d'elevat risc bio-acumulatiu.
Tot plegat ha augmentat la freqüència de marees vermelles.

En alguns episodis, com el de 1998, la concentració de toxines al costat d'algunes salmoneres va arribar a 22.000 micrograms per cada 100 mil·ligrams de carn, quan el màxim tolerable, és de 80.
Al ritme actual, les salmoneres esgoten el sistema ecològic d'un fiord o d'una badia en 7 o 8 anys. I, alhora, de les factories s'escapen milers de salmons que competeixen amb les espècies locals.

Els pescadors tradicionals, queden atrapats en una xarxa de relacions econòmiques que no controlen i que esgota les seves zones de pesca en menys d'una dècada. I és que fins el 80% de la pesca es destina a alimentar salmons.

Però encara que el 90% de la producció de salmons de Xile, surt de Chiloé i que el 60% de la facturació, són beneficis, més del 30% de la població local viu en la pobresa.

Les investigacions de científics com Sonja Heinrich, serviran per conèixer millor l'impacte que les granges de salmó tenen sobre l'ecosistema. L'objectiu, no és acabar amb les piscifactories, sinó treballar per aconseguir sistemes de producció que minimitzin l'impacte ambiental i social.