Els disynodonts són uns rèptils que van viure fa més de dos-cents milions d'anys. Sabem que van existir gràcies als fòssils. Cada espècimen de fòssil que es descobreix, ens ajuda a millorar els coneixements que tenim d'aquells i d'altres animals.

En aquesta pedra que transporten en una llitera d'hospital ens hi ha tancat un secret que podria ajudar la ciència a acostar-se més a aquests animals. El repte consisteix a veure què hi ha a l'interior d'aquesta pedra, que van trobar a Escòcia. A la Glasgow Royal Infirmery, confien resoldre el problema amb una tècnica que normalment es fa servir amb persones. Neil Clarck és el científic responsable del primer intent que s'ha fet mai de fer servir la ressonància magnètica per doscobrir un fòssil amagat en una pedra.

Ja s'ha escanejat la pedra unes quantes vegades i s'ha vist que a dintre hi ha un crani. Però avui farem una cosa nova, i així potser el veurem amb més detall. A partir de les proves inicials, en Neil creu que és un disynodont, però com que el fòssil està amagat, no en pot estar segur. Una esquerda indica que a dintre hi pot haver un motllo fossilitzat.

El motllos fossilitzats són molt rars. Es formen quan un animal mor i es descompon. Al voltant dels ossos s'hi va formant roca que es comprimeix a les vores i als forats. Quan l'os es desfà, a la roca que l'envoltava hi queda un espai buit. Per als peleontòlegs, és una emprenta del lloc on hi havia hagut l'os. Normalment, s'omple la pedra amb goma, de manera que el forat quedi ple. Es deixa assecar, es trenca la pedra i es treu la goma.

Però avui, per primera vegada, escanejaran aquest fòssil amb el sistema d'imatge per ressonància magnètica, de manera que no l'hagin de trencar. Durant tot el dia han fet servir l'escàner amb pacients, però ara ha arribat l'hora de preparar el fòssil. Primer el banyen amb una solució que anomenen "contrast". La pedra no té propietats magnètiques, per això el líquid de contrast. La pedra no té propietats magnètiques, per això el líquid de contrast conté gandolini, que fa que les molècules d'aigua es magnetitzin. Quan engeguen la màquina, aquestes molècules magnetitzades creen la imatge. En Tristan Lawson i en Calum Adams, metges de l'hospital, normalment escanegen persones. La diferència principal és que un fòssil és un objecte inanimat, i per tant s'hi pot estar molta estona. I com més estona s'hi estigui, més neta serà la imatge.

El procès triga més de tres hores, i molt a poc a poc es comença a formar al imatge. Per primera vegada, des de fa més de dos-cents milions d'anys, comença a reaparèixer una imatge extraordinària d'aquella criatura, capa a capa. Quatre hores després, aquestes imatges en tres dimensions mostren en detall el que hi ha a l'interior de la pedra. És impossible que un crani com aquest surti sencer. Hi ha molt poques possibilitats de trobar un crani sencer en un sol tros de pedra.

La tècnica ens permet moure'ns al voltant de la pedra sense alterar el fòssil. Amb el mètode antic, la imatge no hauria estat tan nítida. En Neil tenia raó. La ressonància magnètica demostra que el fòssil pertany a un disynodont. I cada dent, cada aresta ens donaran més informació sobre aquesta criatura tan fantàstica.