A les grans ciutats ens trobem que cada vegada hi ha menys sòl urbanitzable. Per això es comencen a urbanitzar zones on hi havia hagut indústries contaminants o fins i tot antics abocadors. Avui en dia, el primer que cal fer abans d'urbanitzar és analitzar l'estat del sòl i comprovar si hi pot haver risc per a la salut pública.

Si parlem d'estudi de riscos de sòls contaminats i volem saber qui el pot dur a terme, el millor és fer una visita al Centre Tecnològic de Manresa , un centre de recerca aplicada i serveis a les empreses, en que participen el Consell Tecnològic del Bages i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Al CTM tenen un laboratori que permet la caracterització de contaminants en sòls, avaluar-ne el risc i fins i tot fer proves pilot de cara a posar-hi remei. Una de les àrees d'activitat és la gestió de residus, i avançant-nos a una futura regulació legal, l'avaluació de riscos de sòls contaminats.

El primer que cal fer a l'hora d'estudiar un terreny és recopilar tota la informació possible sobre les activitats que s'hi han desenvolupat en el passat.

També es fa un estudi geològic per saber si hi ha possibles aigües subterrànies o aqüífers afectats. Després s'agafen mostres de sòl de diferents punts per analitzar-les al laboratori, i si s'escau també mostres d'aigua subterrània, mitjançant els piezòmetres, columnes que permeten arribar al nivell freàtic.

Amb el làser es poden detectar alguns compostos orgànics, com per exemple hidrocarburs aromàtics policíclics, que podem trobar en el fuel provinent de pèrdues de gasolineres i en activitats industrials. D'altres equipaments permeten determinar compostos orgànics que s'alliberen en activiats industrials.

També poden determinar compostos inorgànics, entre els quals destaquem els metalls pesants i els anions, com els nitrats dels purins, un dels principals problema de contaminació del sòl a la Catalunya rural.

Un cop determinades les concentracions i comportament de contaminants en els diversos vectors (sòl, aigua i aire), es considera la possible població receptora i determinen les vies d' exposició reproduint en un model l'escenari real que hi haurà (un parc, zona residencial, etc.....) i per modelització informàtica s'analitzen les vies per les quals la contaminació pot afectar les persones: (ingestió, inhalació, contacte dermal ) Cal tenir molt en compte la contaminació de les aigües deguda al contacte amb el sòl i els usos que es pugui fer de la mateixa.

Amb aquestes hipòtesis es calculen les dosis que reben els receptors i s' avalua la possible Toxicitat Cancerígena i No cancerígena comparant-la amb dades toxicològiques conegudes.
El resultat ens dóna un risc acceptable o inacceptable.

Finalment, es decideix si cal fer una actuació per trobar una solució sobre el terreny. Hi ha moltes possibilitats: extreure els residus i gestionar-los adequadament, tractar i tornar a incorporar l'aigua contaminada als aqüifers i fins i tot instal·lar barreres reactives passives per netejar l'aigua subterrània; també es poden fer tractaments biològics amb plantes i microogranismes.

D'aquesta manera s'iniciaran en terrenys recuperats obres urbanes o industrials importants per al futur de les ciutats sense posar en perill la salut pública.