En la societat de la informació els documents escrits, les imatges, les transparències viatgen per la xarxa codificats en forma de bits. Però els arxius digitals moltes vegades els necessitem en algun tipus de suport físic, com ara un paper.

Aquí és on entren en joc les impressores. Però, les aplicacions de la impressió digital van molt més enllà. Una de les disciplines que es beneficien d'aquesta tecnologia és la cartografia.

L'Institut Cartogràfic Català ofereix en les seves botigues , a partir de fotos aèries o de satèl·lit, mapes topogràfics o ortofotomapes de totes les zones de Catalunya. El gran avantatge és que només hi tenen un mapa de mostra. Quan reben una comanda, accedeixen a l'arxiu del mapa del servidor i l'imprimeixen.

Aquest sistema els estalvia de tenir-ne estocs i els permet fer sèries curtes de diferents mapes amb alta actualització, que serveixen sota comanda en només 24 hores.

Però per fer possible aplicacions tan espectaculars calen centres que innovin en les tècniques d'impressió digital, com el que l'empresa Hewlett Packard té a Sant Cugat, a on es creen cada any unes cent noves patents per millorar el funcionament de les impressores que es venen arreu del món.

En un sistema convencional d'impressió per injecció de tinta, cada unitat o píxel el reprodueixen sobre el paper un nombre de gotes de tinta diminutes i col·locades amb precisió.

La imatge digital es divideix en unes unitats mínimes anomenades píxels. Cada un d'aquests píxels és la unitat mínima de programació de color.

La qualitat de la impressió digital en la reproducció del color té el seu màxim exponent en la còpia i la restauració d'obres artístiques.
Un cop es té la foto de l'obra en digital, es pot estudiar la degradació que ha sofert el color amb el pas del temps i, mitjançant programes específics de tractament de la imatge, retornar-li els colors originals. Llavors es reprodueix o restaura l'obra, agafant com a model la còpia impresa.

Per aconseguir aquest grau de resolució òptim és bàsic formar cada píxel amb gotes de tinta petitíssimes que es projecten cap al paper. La mida de les gotes és de 2 a 6 picolitres segons l'aplicació.

El mode de generació de les gotes que surten dels capçals és tot un esdeveniment a petita escala, podríem dir que és una microexplosió que projecta la gota cap al paper a quaranta quilòmetres per hora.

Quan la impressora està en funcionament, el paper avança i s'atura successivament mentre es va imprimint la imatge o el text. Els mecanismes d'arrossegament del paper també han de col·laborar a imprimir amb velocitat i a la vegada amb precisió. Per això tenen una capacitat d'acceleració de més de dues "g", que ve a ser quatre vegades la d'un Ferrari, i aturen el paper amb una precisió tal que el marge d'error és de 20 micres, el gruix d'un cabell dels més fins.

I és que la velocitat amb què aquesta tecnologia avança i guanya en resolució, immediatesa i qualitat fa autèntica impressió.