Les proves que es fan en aquests simuladors d'estacions espacials, al Centre de Vols Espacials Marshal de la NASA, podrien tenir moltes repercussions en les futures missions tripulades a l'espai. Una bona part de les investigacions originals sobre la vida a l'espai es van fer als anys setanta a l'Skylab. L'absència de gravetat planteja molts problemes, entre d'altres, el d'anar al lavabo.

Primer, els astronautes feien servir bolquers. Després portaven unes bosses que es llençaven a l'espai o es tornaven a la terra. Però ara s'ha dissenyat el wàter especial, amb tota mena de mecanismes per fer que tot baixi pel desaigüe i no surti volant.

En el simulador del sistema, hi ha un processador que separa l'aigua de l'orina per evaporació. Però per funcionar ha de crear gravetat artificial. El procés comença al lavabo. L'aigua processada de l'orina s'uneix a totes les altres aigües brutes, com ara la de la dutxa o la de la condensació. Aquesta aigua passa per una sèrie de filtres i sistemes de destil·lació per obtenir una aigua neta.

La puresa d'aquesta aigua es comprova mesurant-ne la conductivitat elèctrica , així es pot establir el nivell de les impureses dissoltes. Com més baixa és la lectura, més pura és l'aigua.

La puresa de l'aigua de l'aixeta dóna 0,21, l'anàlisi de l'orina demostra que és cent vegades més conductiva, però l'orina purificada té uns resultats tan baixos que s'ha d'augmentar la sensibilitat de l'anàlisi per obtenir la lectura; l'orina purificada té uns resultats cent vegades més petits que l'aigua de l'aixeta.

Obtenir aigua pura dels desaigües podria ser un pas molt important perquè els astronautes es puguin estar molt més temps a l'espai.