Un explorador anomenat Mendaña va ser el primer expedicionari que va establir contacte amb la Polinèsia l'any 1595.
A Port Aventura s'ha recreat una zona amb un entorn natural semblant a un paratge de la Polinèsia però, mantenir aquesta vegetació, i la de la resta del parc, representa tot un repte tecnològic i de reciclatge!

A la Polinèsia hi ha un clima oceànic equatorial, amb temperatures càlides i constants durant tot l'any. Les plantes que hi ha al parc procedents d'aquesta regió suporten bé els mesos càlids de la costa tarragonina però no toleren les temperatures baixes de l'hivern.
És per això que durant els mesos més freds, les plantes es retiren dins d'uns contenidors i es porten a l'hivernacle que el Parc té preparat especialment.

Ara fem un canvi d'escenari: de la vegetació frondosa de la Polinèsia a un lloc on es fa un ús ben quotidià de l'aigua: una cuina!
Hi ha una relació estreta entre una ubicació i l'altra, perquè totes les aigües residuals del parc es reciclen, i s'utilitzen després per regar les plantes!
Les aigües residuals del parc s'envien a la depuradora de Vila Seca i Salou, on les tracten en tres fases, fins a aconseguir una qualitat sanitària que no les fa potables, però si que les fa aptes per al reg.
Un cop han estat tractades, les aigües es retornen al parc i s'emmagatzemen en un dipòsit, que té una capacitat de cinc mil metres cúbics. Però un cop tenim aquestes aigües reciclades, també cal optimitzar-ne l'ús.
Per això es controla tot el sistema de reg del parc des d'aquest ordinador central.
Cada zona de reg rebrà l'aigua necessària en funció de diferents paràmetres.
D'una banda es tenen en compte els requeriments de cada espècie, l'exposició al sol o a l'ombra, els desnivells del terreny i les característiques físiques i químiques del sòl.
De l'altra, es tenen en compte les dades recollides diàriament en aquesta estació meteorològica, a partir de les quals es calcula l'evapotranspiració potencial de les plantes.

Uns grups electrònics reben les instruccions del sistema central per obrir i tancar les electrovàlvules que deixen passar l'aigua un temps determinat.
Segons les dades i paràmetres que hem dit abans, el temps de reg serà més o menys llarg, i s'adequarà a cada necessitat.
Les diferents zones es reguen de manera alternativa, ja que el sistema té una capacitat i una pressió limitades, i la demanda d'aigua és elevada.
Per exemple, en un dia calorós se'n poden arribar a necessitar mil cinc-cents metres cúbics

Un últim detall: també reciclen totes les restes vegetals! En fan compostatge, un adob que aporta beneficis físics i químics al sòl.