En la negror de la nit, al cel hi apareix un espectacle únic. Un espectacle, que si estem rodejats de llum artificial, poques oportunitats tenim de veure. És el que es coneix com a contaminació lumínica.

Quan hi ha lluna nova, és donen les condicions perfectes perquè els investigadors del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona recullin dades per poder evaluar l'impacte de la contaminació lumínica des de llocs com el massís del Montseny.

L'excés d'il·luminació artificial nocturna eclipsa l'espectacle de la lluna plena, però aquest no és l'únic inconvenient de la contaminació lumínica.

El sobreconsum de llum suposa l'emissió extra a l'atmosfera de gasos responsables de l'efecte hivernacle com a resultat de la combustió de carbó i petroli en les centrals tèrmiques.

Una altra conseqüència, menys evident, són els efectes de la contaminació lumínica sobre la vida silvestre. Els insectes, per exemple, són sensibles a les emissions de llum ultraviolada, no visibles per a l'ull humà.

Si les fonts lluminoses emeten llum en una determinada banda espectral, afecten la vida dels insectes, dels seus depredadors i de les espècies vegetals que obren les seves flors a la nit.


El Departament de Medi Ambient de la Generalitat va demanar la col·laboració de dues universitats per tal d'elaborar el reglament de la Llei de contaminació lumínica. Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han fet l'estudi sobre els diferents tipus l'enllumenat artificial als centres urbans. Per la seva banda, aquest grup de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat el mètode d'observació i el programari necessari per prendre les mesures del grau de lluminositat del fons del cel.

L'equip tècnic per prendre les mesures de lluminositat del fons de cel és un telescopi Celestron DeLuxe de 203 mm d'obertura
El telescopi està equipat amb una camera digital astronòmica CCD ST-6B amb una roda de filtres fotomètrics.
La gestió de tot el sistema es realitza des d'aquest ordinador portàtil.

Els gràfics estan orientats en el sentit dels punts cardinals: Al centre és troba el cènit i al perímetre l'horitzó.
Els colors defineixen quin tipus de làmpares provoquen la contaminació lumínica: per exemple, el color blau indica contaminació per làmpares de vapor de mercuri i el vermell per làmpares de vapor de sodi.
Amb aquestes mesures s'elaboren els mapes de la contaminació lumínica que serveixen de base per a la redacció del reglament de desenvolupament de la llei.

La gent que hem acompanyat avui fins aquí treballa actualment sobre una xarxa de punts d'observació al voltant de la seu del nou observatori.

Les mesures que es proposen en el reglament de la llei sobre contaminació lumínica tenen un efecte directa en la factura energètica.

Un exemple és la ciutat de Figueres que va posar en marxa el seu propi pla de protecció de la foscor nocturna i en un any va estalviar un 44 per cent en la factura elèctrica de l'enllumenat municipal.

S'avalua que a Catalunya ens podríem estalviar uns 2.000 milions de pessetes per any amb l'aplicació del reglament de contaminació lumínica. Però a més a més també ens estalviaríem 48.000 tones anuals de diòxid de carboni, 100 de monòxid i 2.400 d'òxids de nitrogen.