És una evidència: en la vida de joves i adolescents, la telefonia mòbil i Internet són dos autèntics esdeveniments!
Els joves, a la xarxa, veuen l'oportunitat d'evitar algunes de les restriccions socials que es troben en la vida real.
Per això molta gent es pregunta: és segura la xarxa? Els perills es troben en el mateix Internet o en l'usuari?

La Universitat de les illes Balears participa en el projecte SIFKAL, finançat per la Unió Europea i coordinat per la Universitat de Cadis.
Hi participen també altres centres d'Espanya, Anglaterra, Alemanya i Grècia. Han fet una investigació exhaustiva de la incidència i les pràctiques de l'ús d'Internet, i han creat un obervartori sobre educació i coneixement a la xarxa.

S'han preguntat què passa amb l'entrada d'Internet a les escoles. Els resultats de l'estudi indiquen que per als alumnes connectar-se a l'escola resulta més avorrit que fer-ho a casa, on són més lliures, menys formalitzats i dirigits.
Però no podem parlar d'Internet com a eina de coneixement i educació, si no garantim que tothom pugui tenir accés a la xarxa, independentment de les possibilitats econòmiques de cadascú.
El centre "Internit", de Palma, és un espai comunitari que ofereix accés lliure i gratuït a Internet. Aquesta mena d'espais públics, els fan servir sobretot joves i immigrants.
Les biblioteques també són agents democratitzadors de l'accés a Internet. Allí, els nous usuaris joves del servei es connecten a la xarxa per raons educatives, buscant informació, o bé per entrenir-se o comunicar-se.
Quan es parla dels riscos d' internet se sol pensar en la pornografia. Els joves, en canvi, se senten immunes a possibles perills derivats d'accedir a pàgines d'aquests tipus. Però els preocupa que els seus pares, germans més petits o altres joves s'hi enganxin .
Als joves si que els preocupa i els pot afectar el contingut de pàgines xenòfobes o violentes, d'incitació a l'anorexia nerviosa o les de cultiu del cos a partir de models que són simulacres.

A la llar familiar, l'entrada d'Internet també ha modificat les relacions de poder entre pares i fills en alguns aspectes, ja que les habilitats i els coneixements del fill poden ser superiors als del pare.
No és estrany que en negocis familiars el fill faci servir eines d'ofimàtica, comptabilitat i gestió, assumint responsabilitats abans reservades al pare.

A les mares, les preocupa que els seus fills acabin sent addictes per exemple als xats. Aquesta és una eina que els joves utilitzen molt, encara que reconeixen que afavoreix l'engany.
En aquest sentit, el contacte virtual evita inhibicions i permet jugar a canviar la identitat i buscar nous límits amb relació a l'altre sexe.
Per als més joves, el xat és una manera de divertir-se i comunicar-se, i per als més grans és una manera de conèixer gent i fins i tot d'establir noves relacions.
Diuen que els joves veuen el risc com una cosa excitant abans que com un perill. Els investigadors del projectes Sifkal, en comptes d'apostar per la prohibició, aposten per l'educació i el coneixement.