La reserva natural de Riet Vell, un paratge, situat en un antic llit del riu Ebre, és un clar exemple de sostenibilitat. Aquí, l'arròs conviu sense problema amb la natura i el paisatge horitzontal d'una zona que sempre ha viscut d'un cereal.

La vida als arrossars abans no era fàcil : grans riades, males herbes i moltes hores de feina. Tot i això, no es passava gana i sempre hi havia vegetals, caça o pesca per viure.
Així funcionaven les coses en aquesta zona que, tot i perdre superfície, conservava la seva diversitat natural.

Tot va canviar, però, amb l'aparició del que avui coneixem com a cultiu convencionalde l'arròs, un mètode que tot i facilitar la producció, va començar a inundar la zona de pesticides, herbicides i altres substàncies químiques que ara comencen a passar factura.

Un exemple ben clar d'aquesta adaptació del model antic l'hem trobat a l'hora de sembrar.
Durant tot el dia, un helicòpter s'enlaira unes 40 vegades. L'objectiu: deixar ben escampades les llavors del futur arròs ecològic, sense la necessitat d'haver d'entrar al camp.

Aquest mètode, que substitueix l'antiga plantada a mà, estalvia haver de tornar a trepitjar el terreny fent sortir del fons altres llavors soterrades de males herbes.

Però aquesta no és l'única diferència que hi ha entre l'arròs ecològic i el convencional.
També han substituït els herbicides per l'ofec amb nivell d'aigua, i els adobs químics, pels fems de gallina.Tot plegat, nous mètodes que milloren la producció de l'arròs sense malmetre l'ecosistema.

Aquests dies arriben al Delta moltes espècies que ni els més optimistes esperaven tornar a veure.

Des dels flamencs que observen impacients la seva ració d'invertebrats,
fins a la gavina tosca, que té aquí una de les colònies més importants d'Europa.

I això no passa només amb els ocells. El fenomen també es repeteix amb els peixos i els insectes, que com altres animals han escollit per viure aquests cultius totalment alliberats dels productes químics.


I ara, el repte dels responsables d'aquest projecte serà convèncer els pagesos convencionals que darrere d'aquesta visió tan idíl·lica del cultiu, també s'hi amaga una rendibilitat econòmica.


Perquè tot i que el preu de l'arròs ecològic és el doble que el del normal ells no tenen cap problema per vendre'l.

L'argument més convincent, però, continua allunyant-se d'aspectes purament econòmics.I és que sense medi, no hi ha cultiu.

I aquesta vegada ens en anem pensant que segurament, en aquest entorn natural, divers i descontaminat, és on millor es podrà desenvolupar la nostra agricultura del futur.