L'aigua dolça és un recurs limitat. Si tinguéssim la tecnologia adequada per convertir l'aigua de mar en aigua potable a baix preu, faríem dos passos molt importants: no esgotaríem els recursos hídrics de què disposem, i aconseguiríem una reserva d'aigua pràcticament inesgotable.

Per subministrar aigua a la zona del Maresme nord i als municipis de Tossa, Lloret i Blanes se n'extreu de l'aqüífer del riu Tordera, que desemboca entre Blanes i Malgrat.

Amb l'entrada en funcionament de la planta dessalinitzadora de la Tordera, s'obté aigua potable a partir de l'aigua del mar, es redueix la quantitat d'aigua que cal extreure de l'aqüífer i se n'afavoreix una explotació sostenible.

El primer que cal per posar en marxa el procés de dessalinització és captar l'aigua del mar. Per això s'han fet 10 pous de cent cinquanta metres de profunditat, al marge esquerre del riu Tordera.
Els cent primers metres del pou es recobreixen amb tub impermeable per evitar captar l'aigua dolça que hi ha més a prop de la superfície. Als 50 últims metres, en canvi, el recobriment és ranurat per captar l'aigua marina que hi ha a aquesta profunditat

L'aigua de mar es bomba fins aquí, a la planta dessalinitzadora de la Tordera, i se la fa passar per uns filtres de sorra com aquests.
Després encara es fa passar pels microfiltres, que l'alliberen de partícules de la mida de fins a 20 micres.
Un cop l'aigua ha estat filtrada, es pot iniciar el procés d'osmosi, que és la clau.

En un procés d'osmosi s'igualen les concentracions de dues solucions que tenen diferent concentració. Les separa una membrana que només deixa passar les molecules d'aigua i reté les de sal, de manera que la solució concentrada es dilueix i la diluïda es concentra .
Aquest moviment crea una pressió entre les dues solucions anomenada pressió osmòtica.

A la planta dessalinitzadora és fa el procés contrari, i per això s'anomena d'osmosi inversa. S'aplica una pressió a la solució més concentrada i s'inverteix la direcció del fluxe d'aigua.