Peter Reuter va començar a treballar amb implants dentals durant els anys setanta. En aquella època, a Alemanya, començava la implantologia. Uns quants estomatòlegs van tenir la idea de col·locar arrels artificials directament a l'os.

La disciplina es va desenvolupar i a partir de les experiències pioneres de les anomenades "fulles Linkow" i del sistema Brauemark, van néixer els implants que avui encara s'utilitzen. Però aquestes tècniques tenen una limitació important: no estan pensades per a un ús immediat!. L'implant necessita 6 mesos de temps per integrar-se a l'os abans de poder mastegar.
Per eliminar aquest temps d'espera, el Dr. Reuter va començar a investigar amb implants que s'integren a l'os de manera immediata. I el resultat són els implants Oneday, de càrrega immediata.
La tècnica que ha desenvolupat el doctor Reuter es basa en la implantació d'una arrel de titani, autocargolant, i d'una única peça, sobre la qual es col·loca la pròtesi dental.
Per implantar-lo, es prepara una cavitat a l'os utilitzant un punxó especial. A diferència dels trepants i fresadores tradicionals, que perforen l'os i n'extreuen matèria òssia, el punxó que utilitza el doctor Reuter només comprimeix el teixit esponjós de l'os.
D'aquesta manera, no només no es debilita el conjunt mandibular o maxil·lar, sinó que la zona on es col·locarà l'implant es torna més densa i, per tant, més resistent.
Amb una petita fresadora es prepara la base de la incisió i, després, ja es pot cargolar l'implant.
Abans de l'operació, el pacient s'ha sotmès a una exploració clínica i radiològica completa en què, entre altres paràmetres, se li ha mesurat el gruix de la cresta òssia. D'aquesta manera, es pot avaluar l'alçada de l'os sobre el nervi mandibular i escollir la llargada òptima dels implants. Un cop fetes les incisions i preparades les cavitats, es cargolen els implants amb l'ajuda d'una clau dinamomètrica. Amb una clau especial, el cirurgià no només s'assegura que l'implant quedi ben arrelat, sinó que també pot mesurar de manera indirecta la densitat de l'os.
Com que abans de l'operació és molt difícil calcular exactament en quin angle quedarà instal·lat cadascun dels implants, no es pot tenir preparada cap pròtesi definitiva. Per aquesta raó, es tallen unes dents provisionals de resina o composite que es fixen al capçal troncocònic de l'implant amb una goma tova.
Després d'un parell de setmanes el pacient haurà de tornar a la consulta i li faran les impressions per preparar les pròtesis definitives. Però durant tot aquest temps d'espera ja podrà menjar el que vulgui.