La ciència-ficció ha establert l'associació dels raigs làser amb mètodes per cremar, tallar o destruir.Però a la realitat les coses són ben diferents, i el làser s'ha convertit en una eina amb múltiples aplicacions en la vida quotidiana.

La fotònica és la ciència que estudia les propietats i possibilitats de de la llum, en especial de la llum làser. Com l'electrònica, la fotònica forma part de la nostra vida quotidiana. Per exemple els lectors de CD o DVD són un raig làser, i de codis de barres del comerç, també.

Dos exemples més de l'existència de tecnologies que es basen en el làser: Una: internet és possible gràcies a la transmissió de dades entre continents mitjançant fibra òptica. I una altra: la presència de pol.lució a les ciutats o el forat de la capa d'ozó s'analitzen mitjançant un sistema amb làser

A Barcelona hi ha l'Institut de Ciències Fotòniques. Aquí el làser es converteix en una eina útil per agafar, tallar, marcar, moure, veure, manipular, escalfar, refredar o, fins i tot, olorar.

Una de les línies de recerca, l'encapçala l'investigador Dimitri Petrov, i utilitza el làser com a eina, en aquest cas com unes pinces, per manipular partícules petitíssimes, per exemple cèl·lules, cromosomes o cadenes d'ADN.

Un dels problemes que tenen les persones que treballen amb partícules microscòpiques és com agafar-les i desplaçar-les a voluntat, sense malmetre-les! Allí on no són vàlides les pinces mecàniques tradicionals, un làser especial pot ser molt útil...

L'any 1873 J.C. Maxwell va decobrir el principi en què es basa aquesta recerca. I és que tota llum exerceix una força mecànica sobre la superfície en què es projecta, una mica com la pressió que fa el raig d'una una manguera d'aigua.

Per exemple, tots els cometes tenen les cues desplaçades en oposició a la direcció del sol, a causa de la força de la llum que transmet aquest astre.

En la nostra vida quotidiana, la força mecànica que transmet la llum és molt lleu i, per nosaltres, és imperceptible. Tot i així, la força de la llum làser pot ser suficient per crear unes pinces òptiques, ja que, per exemple, les cèl·lules vives estan compostes majoritàriament per aigua i tenen molt poca gravetat.

Un dels problemes de treballar amb elements tan petits i delicats com una cèl·lula és que la llum els pot danyar. Per això es treballa amb làsers infraroigs, per evitar que la cèl·lula absorbeixi un excés de calor.

Per conduir el feix de llum fins al lloc que interessa, es compten amb una segona llum làser visible, que segueix el mateix recorregut que la d'infraroigs i els serveix d'orientació. A més, fan servir una càmera, perquè no poden mirar directament pel visor del microscopi, i porten ulleres fosques com a mesura de protecció.