La majoria de persones dirien que la Joanne Tisoreiro ho té tot per ser feliç. Està envoltada d'una família que se l'estima, té una casa molt maca i estabilidad econòmica. Però durant molts anys, l'única emoció que ha sentit és la pena, perquè pateix una depressió crònica.

La Joanne sap que aquesta depressió li va començar a la infància, però tothom l'atribueix al canvi d'humor de l'adolescència. A mesura que anava creixent, els canvis d'humor anaven empitjorant. I al final va aprendre a somriure a través de la desesperació, fins que es va ensorrar del tot.

El pitjor moment va ser després de néixer el seu sisè fill; ni els medicaments i ni la teràpia electroconvulsiva no van aconseguir fer-la sortir de la depressió. La Joanne forma part del vint per cent de pacients que no responen als tractaments convencionals. Com que el seu estat era tan greu, ha estat una de les primeres persones que s'han beneficiat d'un enfocament nou i interessant de la depressió. Té un dels nervis del coll connectat amb un dispositiu electrònic que porta implantat al pit. La intervenció consisteix a enrotllar un cable al voltant del nervi vague, un dels principals nervis cranials, que transmet els impulsos elèctrics a l'interior del cervell, a prop de dues zones que s'anomen "tàlem" i "hotàlem", totes dues associades amb l'estat d'ànim d'un pacient. Ningú no sap del cert com s'ho fa aquest augment de l'activitat elèctrica per millorar l'estat d'ànim d'un pacient. Però sí que sabem que una depressió pot ser el resultat d'un desequilibri químic al cervell, segurament per danys en els teixits.

Al Centre Mèdic del Sud-oest, a la Universitat de Texas, on porten la Joanne, creuen que l'augment d'activitat elèctrica ha millorat la sensibilitat del seu cervell als antidepressius que en pren. Tot i que la Joanne encara ha de pendre antidepressius, en pren una dosi més baixa. I per primera vegada, gràcies a l'estimulador, sembla que li van bé.

La Joanne explica que "la cosa va començar a funcionar unes quantes setmanes després de l'operació. Aleshores, els moments de bon humor es van anar allargat i els moments de baixada es van anar escurçant. Quan s'engega, l'aparell vibra. Ara s'ha engegat. I quan s'engega, la veu se'm torna ronca.

Però a la Joanne no li preocupa que la veu se li torni ronca, menys quan canta. Per això quan té l'assaig setmanal de la coral, desconnecta el dispositiu posant-hi un imant a sobre. Després de deu mesos vivint amb l'aparell, la Joanne pràcticament ja no el nota. L'únic que li recorda que el porta és el sentiment d'alegria que experimenta per primera vegada des de fa anys.