Ens passem la vida fent plans. No obstant això, per fer plans necessitem informació. Per fortuna avui dia podem saber quin temps farà demà, però, què passa si el que volem és una predicció per d'aquí a 80 anys? Amb quina informació comptem per fer plans tan a llarg termini?

Fins ara les prediccions basades en models climàtics eren excessivament genèriques i referides a zones geogràfiques molt extenses. A tot estirar ens podien indicar què podia passar d'aquí a cent anys en el Mediterrani occidental, sense poder concretar gaire més. Ara, un grup d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha comprovat que en el Mediterrani espanyol es donen en realitat 11 estructures típiques de precipitació diària, es a dir es registren fins a onze maneres diferents de ploure.

El que restava per fer era extrapolar aquesta relació entre situació atmosfèrica i precipitació a un escenari futur. Quines serien les variacions patides per la atmosfera i els fluxos dominants en les dues darreres dècades del segle XXI?. Per tal d'aclarir-ho s'havia d'acudir a un model que ens informés de com canviarà el clima.

Els investigadors van escollir el model ECHAM elaborat al laboratori GKSS d'Alemanya. El model és un programa informàtic que reprodueix, mitjançant equacions matemàtiques, el comportament de l'atmosfera en funció dels canvis físics i químics previstos, sobretot aquells provocats per l'activitat humana i, en especial, l'augment de la concentració de diòxid de carboni.

S'ha pogut comprovar que gràcies al model climàtic del GKSS per a les dues darreres dècades del segle han estat comparades amb les 19 situacions atmosfèriques que en l'actualitat generen precipitacions. D'aquesta manera s'ha pogut comprovar que, segons el model emprat, entre el 2080 i el 2100 es produirà un descens de precipitacions a la zones mediterrànies espanyoles més occidentals i septentrionals però , en canvi, es registraran augments relatius de pluviositat mitjana a la zona sudoriental.

Curiosament, zones que actualment pateixen una gran desertització, com Almeria o Alacant, registraràn un lleuger augment de precipitació. També plouria més a Eivissa i Formentera. En canvi, altres zones, com la Catalunya més occidental, Mallorca i Menorca, patirien un descens en el nombre de pluges.

El mateix grup de Meteorologia de la UIB està en disposició ara d'assajar la mateixa metodologia amb altres models climàtics que preveuen que l'augment de diòxid de carboni a l'atmosfera per l'activitat humana. variï segons diferents escenaris socioeconòmics recentment definits i possiblement més probables que l'utilitzat al model del GKSS.