Han sentit a parlar del "vot en pijama"? S'anomena així al fet d'exercir el dret de vot en una consulta electoral per internet, des de casa.
Actualment, en els processos electorals la tecnologia informàtica s'aplica al darrere de la mesa electoral, en el recompte global de vots i en la difusió dels resultats. Però del que es tracta ara és d'acostar la tecnologia fins al votant, de manera que només necessiti un punt de connexió a Internet per exercir el dret de vot.

Un cop l'elector s'ha identificat amb les credencials que li han donat, entra a una pantalla en què selecciona la seva opció i emet el vot.
Per garantir la fiabilitat i transparència d'aquest sistema de votació, calen unes mesures de seguretat. A més de les mesures habituals que impedeixen que els intrusos accedeixin al servidor, es necessita donar cobertura a altres requeriments de seguretat específics dels procesos electorals.
els requeriments específics que són:
-Privacitat, Integritat urna digita i Verificació: possibilitat de tenir un rebut de votació per poder comprovar que el vot s'ha emès i ha arribat, evitant a la vegada poder demostrar a qui s'ha votat, per eliminar la possibilitat de compra de vots o extorsió.
L'empresa catalana Scytl ha creat solucions criptogràfiques per a sistemes de votació electrònica que estan exportant a les grans empreses del sector.
A més, Scytl ofereix un servei complet de'enquestes, sondejos i votacions electròniques. Aquest servei s'ofereix tant al sector públic com al privat, i la plataforma tecnològica necessària per fer unes eleccions electròniques, pot ser comprada o bé llogada.
El sistema ja ha tingut èxits comprovats: ha conduït les eleccions electròniques del claustre de la Universitat de Barcelona, o les del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, i alguns col·legis professionals l'estan llicenciant per a ús intern.
El vot electrònic suscita consideracions tant positives com negatives.
D'una banda, pot facilitar els mecanismes de consulta als ciutadans sobre temes concrets, de manera que el govern pugui tenir més en compte l'opinió pública a l'hora de prendre decisions. Però de l'altra, pot afavorir les classes socials amb més possibilitats i coneixements per accedir a la xarxa, en detriment de les que no hi tenen accés, per raons econòmiques o de formació.
Hi ha altres arguments que esgrimeixen els defensors del vot electrònic: pot ser una manera de donar comoditats al votant en una època en què creix l'abstenció, o de facilitar la participació dels electors que són a l'estranger.
En unes eleccions electròniques, també hi ha la mesa electoral, amb el servidor on es comptabilitzaran els vots, i un comitè que vetlla per la transparència del procés.
El vot que he emès al principi ha quedat segellat dins un sobre digital, i només es podrà obrir en el moment del recompte, fent ús de les claus criptogràfiques d'un nombre mínim de persones de la mesa.
Finalment, un cop la mesa electoral procedeix a obrir els sobres digitals, no es podrà saber quina opció ha triat cadascun dels electors perquè es trenca la correlació entre vots i votants amb un procés anomenat "mixing" o barreja.
A Anglaterra, on les proves estan bastant avançades, es parla d'incloure l'alternativa del vot electrònic remot a través d'Internet l'any 2008.
A Espanya, hi ha una ponència al Senat que n'estudia les possibilitats, els avantatges i els inconvenients, però no s'ha posat data per a la implantació.