Les plantes han de fer front a un enemic cada vegada més present en el seu medi: la sal. El problema de la salinització afecta al menys a un 20 per cent de les terres de conreu irrigades a tot el món amb un cost d'uns 12 bilions de dòlars per any.
Mallorca és un exemple de com la pressió turística i l'increment d'habitants provoca un augment de demanda d'aigua i la conseqüent sobreexplotació dels aqüífers.

Aquesta sobreexplotació propicia que l'aigua de mar s'infiltri en els aqüífers i es barregi amb l'aigua destinada als conreus, i això afecta les plantes. Però no totes les plantes tenen els mateixos recursos per adaptar-se a un medi salí i les que acusen més els canvis són les plantes hortícoles.
És per això que, a Mallorca, a les zones costaneres o més properes al mar hi ha plantes que toleren més bé la sal, com les pastures o l'alfals, i en canvi les hortalisses es conreen cada cop més a l'interior per evitar la salinitat.
Experts del Departament de Biologia de la UIB, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, estudien les respostes de plantes, molt sensibles a la sal, com la mongetera, en comparació amb la d'altres que s'hi adapten millor, com l'alfals.
Totes les plantes tenen mecanismes per excloure l'excés de sodi i clor procedent de l'aigua marina. Però malgrat això, mantenen una certa concentració d'ions de sodi i clor. El que estudien aquí a la Universitat és com s'ho fan algunes plantes per evitar que aquests ions perjudicials afectin el seu metabolisme.
L'explicació la trobem a l'interior de les cèl·lules vegetals. El 90 per cent de la cèl·lula vegetal l'ocupa un vacúol, que és una mena de dipòsit delimitat per una membrana. La resta d'elements, on es desenvolupa el metabolisme sensible a la sal, ocupen el 10 per cent de la cèl·lula.
Les plantes que toleren les condicions salines tenen mecanismes per transportar els ions perjudicials adquirits amb l'aigua cap a aquests vacúols i evitar-ne els efectes tòxics.
Gràcies a aquests cultius hidropònics, els investigadors han descobert, per exemple, que la mongetera, si ha estat sotmesa anteriorment a un medi salí, millora la capacitat d'adaptació.
D'aquesta manera, quan la planta es torna a trobar en condicions adverses, millora la compartimentació dels ions, i té concentracions més baixes d'inhibidors que frenen el creixement de les fulles.
Al nostre programa ja hem vist com s'intenta explotar de manera sostenible els aqüífers, per exemple instal·lant dessalinitzadores. Però malgrat tot, la progressiva salinització és un fet, de manera que s'han de fer estudis per saber com responen les plantes a les condicions salines i, si cal, ajudar-les a adaptar-s'hi.
La solució és a l'interior: a la membrana que permet acumular la sal a l'interior dels vacúols de les cèl·lules. Uns dipòsits cel·lulars que, com hem vist, poden salvar la planta!