Com podem saber els consumidors si un tomàquet, una patata, un bric de llet de soia o un pot de cafè contenen ingredients manipulats genèticament? Als consumidors ens fa falta informació per poder decidir si els consumim o no!

L'eina més útil i directa que tenim els ciutadans per saber quina mena de producte comprem és l'etiqueta. Hi podem trobar des del pes, la data de caducitat i la marca del producte fins a la llista d'ingredients. Doncs bé: aviat en aquesta llista s'hi haurà d'afegir l'avís "aquest producte conté organismes modificats genèticament" quan algun dels components de la recepta inclogui organismes transgènics en més d'un 0,9%."

Fins ara no hi havia etiquetes que ens avisessin de la presència d'organismes modificats genèticament, els anomenats OMG. Només s'obligava a etiquetar els productes directament manipulats, però NO els seus derivats,que poden formar part de salses, pastes, olis, pastissos, galetes. Sí que trobàvem en alguns productes la inscripció "0% OMG", que informa que no contenen organismes modificats genèticament.

Aquest estiu el Parlament Europeu ha aprovat una nova normativa d'etiquetatge. D'aquesta manera ben aviat els consumidors tindrem més instruments per triar.
La nova norma imposa un seguiment del producte des de l'origen: és el que es coneix com a "traçabilitat". A partir d'ara es regularà el seguiment que es fa de la llavor des del laboratori, passant pel camp fins al producte final a consumir. Això permetrà supervisar i detectar possibles efectes sobre el medi ambient, l'etiquetatge serà més exacte, i també farà que es pugui retirar del mercat un producte en el cas que tingui efectes nocius inesperats.


De tota manera, el reglament té punts foscos, perquè, per exemple, obliga a etiquetar el pinso transgènic, però no estableix l'obligatorietat de fer constar als talls de carn que es venen al supermercat que aquell porc o aquella vedella els han engreixat amb pinsos transgènics.

I és que el principal problema que tenim els consumidors a l'hora d'identificar els transgènics són els derivats, o sigui, aquells productes que han estat elaborats amb altres matèries primeres, entre les quals s'hi podrien trobar organismes modificats genèticament.

De moment, els únics establiments on ens poden donar una certa garantia que els seus productes no contenen transgènics són les botigues biològiques.

Però és gairebé impossible assegurar que un producte NO conté organismes transgènics. Recentment, hem conegut la notícia que conreus convencionals han estat contaminats pel pol·len provinent de conreus transgènics. La discussió està servida: hi ha organitzacions que sol·liciten normes efectives que preservin de la contaminació genètica els cultius convencionals i ecològics.

La Unió Europea s'ha volgut assegurar que la biotecnologia no és nociva per als consumidors ni per al medi ambient, i per això ha mantingut durant 5 anys una moratòria contra els transgènics, però, per pressió de les multinacionals del sector i dels Estats Units, ha aixecat la prohibició d'importar i comercialitzar nous productes transgènics.

La nova legislació obre la porta a la comercialització de nous productes a partir del 2004 i deixa al consumidor l'elecció final. Per tant, ens hem de mantenir informats més que mai de les investigacions que es vagin fent i de totes les noves dades a què puguem accedir.