Estem molt acostumats a veure imatges extraordinàries del cervell, però, ara, l'ús d'endoscopis ofereix als cirurgians l'oportunitat de mirar-se el cervell humà viu, des de dintre del crani. És un gran progrés del qual es podrien beneficiar pacients com en Ron Adams. En Ron té un nervi atrapat a la base del cervell, i ja fa quatre anys que pateix uns dolors insuportables. D'aquí dos dies li faran una operació que espera que li canviï la vida. La medicació que es pren cada dia per sobreviure el deixa sense energia.

A l'Institut del Crani, a l'Hospital Cedres del Sinai, a Los Angeles, el doctor Hrayr Shahinian operarà en Ron amb la nova tècnica endoscòpica. En Ron, explica el doctor Shahinian, pateix un mal que diem "neuràlgia trifacial". És molt dolorós. És el pitjor dolor que pot sentir una persona. És més fort que el dolor d'una pedra al ronyó o que un os trencat.

Aquest dolor tan fort li causa un vas sanguini que se li ha embolicat al nervi trigemin, a la base del crani. En una secció transversal es pot veure el vas sanguini de color vermell, a prop del nervi. El vas no para de bategar i fueteja el nervi unes vuitanta vegades per minut.

Per separar un vas sanguini d'un nervi, com en aquest cas, tradicionalment els cirurgians feien un petit forat amb un microscopi. Però demà, el doctor Shahinian tindrà una visió del nervi de molt més a prop amb l'endoscopi. És una intervenció arriscada.

Hi ha la possibilitat de danyar el cervell, afegeix el metge, i també hi ha la possibilitat de causar-li un atac. També hi ha la possibilitat d'una infecció a l'interior del cap, una meningitis.

El dia de l'operació, a primera hora, preparen en Ron per operar-lo. Per no destorbar el cirurgià, les imatges de l'operació es transmetran a l'estudi de l'hospital, situat molt a prop. La pell i el múscul d'en Ron són més gruixuts que la mitjana, i el metge triga gairebé vint minuts per arribar al crani. El doctor Shahinian dibuixa un petit cercle per començar a foradar. Obren un forat al crani d'en Ron. Separen la membrana del cervell, i l'endoscopi del cervell, i l'endoscopi ja està a punt per entrar al seu cap.

El doctor Shahinian practica la resta de l'operació a través d'un monitor. Les imatges de l'endoscopi li serveixen per endinsar-se al cap d'en Ron. Hi ha teixits importants per tot arreu.

El metge explica que: "Aquesta estructura blanca a l'extrem de l'endoscopi, és el nervi facial. Si danyem aquest nervi , al pacient li quedarà la cara paralitzada per sempre. Això que aparto una mica és el cerebel. I aquella estructura blanca del fons, és el nervi trigemin".

Això és el que li causa dolor a en Ron. Encara és a una distància d'uns cinc centímetres. Per això fan servir un born escalfat amb electricitat per cicatritzar vasos sanguinis menors i poder obrir la cavitat.

Aquí a la dreta tenim el vas sanguini problemàtic. L'hem d'apartar del nervi i col·locar entre mig el teflò. Els coixinets de teflò antiadherent separaran per sempre més el vas sanguini del nervi després d'apartar-los. El doctor Shahinian té un camp de visió de tan sols sis mil·límetres, i opera a menys d'un mil·límetre de teixits que si resultessin danyats podrien provocar un atac o una paràlisi. Ara que han tret la membrana, col·loquen una lent més ampla a l'endoscopi de trenta graus per inspeccionar el nervi però ja es veu que està net del tot. Després col·loquen els coixinets de separació. I al final hi escampen una gota de pega perquè els coixinets no es moguin del voltant del nervi fins que hagin tornat a créixer els teixits.

Tres dies després, en Ron ja torna a ser a casa amb la seva família, i ja pot anar amunt i avall. Li han reduït dràsticament la medicació per al dolor de la mandíbula, encara que com ja li havien dit, encara nota molèsties de la operació.