Qualsevol aplicació informàtica està composta per un conjunt d'instruccions anomenat "codi font". Aquestes instruccions, un cop processades, generen el programa que els ordinadors poden executar. Sense accés a aquest codi no és possible fer cap canvi en el programa, ni veure com està dissenyat. Només es pot executar.

En les últimes dècades, les empreses de programari han lluitat al màxim per protegir la propietat intel·lectual de tots aquests programes i això ha tingut, en l'àmbit mundial, conseqüències molt considerables.
La història que avui us expliquem podria molt bé ser la revisió de la llegenda de David contra Goliat.
Aquí no hi ha pedres ni gegants,almenys bíblics, però sí que hi ha gent que lluita contra les barreres d'accés al coneixement.

Oposat al model generalitzat, trobem la feina de programadors de tot el món, que de manera voluntària cooperen a través de la xarxa per desenvolupar productes menys dependents del mercat.

L'exemple més clar d'aquesta tendència és el que engega un jove finlandès, Linus Torvalds. Tenia 21 anys quan va escriure una carta oberta a internet en què es podia llegir el següent: "Hola, estic creant un sistema operatiu lliure,es tracta d'un hobby, i m'agradaria que tothom que hi estigués interessat em pogués ajudar..." D'aquí naixia Linux, un dels sistemes operatius més populars que avui es coneixen.

Vicent Partal, director de Vilaweb, ens explica que "ara mateix, el que és una mica complicat és instal·lar el Linux, però només el procés d'instal·lació; aquest és un problema que se solucionarà d'aquí a uns quants mesos".

El més interessat d'aquest treball enorme, desenvolupat posteriorment en l'àmibt mundial, és que qualsevol usuari amb una mica de temps i ganes, pot aconseguir aquests programes i fer-los servir, sense pagar absolutament res.

En definitiva, tal com funcionava al començament de la informàtica, cap als anys 60, quan eren els usuaris mateix qui s'encarregaven de crear els seus propis programes. Tot plegat uns quants anys abans que les grans empreses informàtiques controlessin el mercat, i eliminessin molts d'aquests programes i la llibertats dels mateixos usuaris. Vicent Partal afegeix que "el futur no el sap ningú, però si hi ha una possibilitat que desaparegui el monopoli de Microsoft, aquesta possibilitat és el programari lliure"

D'altra banda, Jordi Mas, coordinador de Softcatalà ens comenta que "el programari lliure, per l'estructura que té, permet que qualsevol persona l'adapti i el tradueixi: és una oportunitat inigualable perquè les llengües minoritàries es puguin adaptar al món de la informàtica. Avui en dia, hi ha molt més programari lliure en català que programari comercial o propietari".

En l'actualitat, els projectes lliures són més que un simple somni. Jordi Mas ens explica que "el programari lliure és un patrimoni de la humanitat, és com un bé públic i alguns governs, com l'extremeny o el brasiler, inverteixen en programari lliure".

I de fons, sempre la mateixa idea:
Pagar o no pagar. Aquesta és la qüestió ...