Els bombardejos de la Segona Gerra Mundial van deixar un rastre de destrucció per tota la Gran Bretanya. Però molt després d'aquells bombardejos, les bombes encara poden matar. Prop d'un deu per cent no van explotar, i encara avui dia se'n troben. A Stepney, a Londres, els treballadors d'una obra van fer un descobriment mortífer.

Després que en Des Lynch, conductor d'una excavadora hi descobrís una bomba. van evacuar dos mil veïns de la zona. La bomba encara estava activa, però els experts de la Unitat de Bombes de l'exèrcit de seguida van neutralitzar el perill. La pròxima bomba podria aparèixer a qualsevol lloc. Aquest solar de River Medway, al sud-est d'Anglaterra, està destinat a la construcció. Fa cinquanta anys, aquesta zona va ser un dels objectius prioritaris dels bombarders alemanys, que buscaven els contenidors de gas i els molls de la marina. O sigui que quan comencin les obres, podria córrer perill alguna vida per culpa de les bombes que van quedar enterrades. Ara hi ha un sistema que es pot acoblar a un camió per localitzar bombes amagades d'una manera segura abans que comencin les obres. El que fa funcionar aquest sistema és en Jerry Smith, exoficial de la Unitat de Bombes de l'exèrcit. Per ell, aquesta feina representa un repte diari.

A les zones rurals, en Jerry localitza les bombes amb un detector de metalls normal i corrent. Però en un solar urbà, hi pot haver tanta ferralla que despista el detector , per això fa falta una tècnica més acurada. El nou sistema fa servir un trepant per perforar el terra. Desprès fan baixar un detector de metalls pel forat. El problema és que no hi ha manera de saber on va a parar el trepant. I el resultat podria ser fatal.

Però la nova tècnica resol aquest problema amb un detector de metalls molt potent incorporat a l'extrem d'una sonda que avisa immediatament de la presència d'objectes de metall a sota. La sonda s'introdueix a terra amb uns braços hidràulics, sense perforar. D'aquesta manera, la comprovació resulta més segura i més ràpida. Per posar a prova aquest detector, hem enterrat una bomba de la Segona Guerra Mundial autèntica. I per fer-ho més real, hem contaminat la superfície amb munts de ferralla. A veure si la sonda troba la bomba a pesar de tantes deixalles. El camió se situa al primer punt de prova i s'aixeca sobre les quatre potes estabilitzadores. Com que la sonda cobreix vint metres quadrats cada vegada, hauria de trobar l'objectiu amb setze intents com amàxim. A la part del darrere del camió hi ha una sala de control, des d'on es pot seguir la sonda. La sonda que es munta peça a peça, va entrant a poc a poc sota terra. La graella indica el punt de prova. La sonda arriba a setanta metres sota terra, i proporciona una lectura automàtica a la sala de control.
El que es mesura és el camp magnètic de la terra. El gràfic mostra la contaminació de la ferralla que s'ha posat a la superfície. A mesura que ens endinsem, veiem que la corva es va suavitzant, i ens dóna una lectura molt baixa. Això indica que aquest forat està net. Si la sonda localitzés una bomba, el gràfic canviaria. El punt de prova número dos està net. Al tercer tampoc hi apareix res. Passem al número 4. La corba indica que a terra hi ha alguna cosa que podria ser una bomba.

Ara que hem localitzat l'objectiu, necessitem dues sondes més per determinar-ne la posició exacta. Però descobrir si és una bomba o no ja és feina de l'excavadora. En un cas real, caldria moltes hores de feina excavant. Però el detector d'en Jerry l'encerta de ple, i troba la carcassa d'una bomba.

Sí, és la carcassa d'una bomba alemanya de cinc quilos. Ja es veu que no conté explosiu. Amb aquesta argila tova, cada sonda ha trigat uns vint minuts. O sigui que hem trobat la bomba en menys de dues hores, i sense els perills de la perforació.