Si les previsions més pessimistes sobre el canvi climàtic es compleixen, es diu que el paisatge de Suïssa serà com l'actual de Catalunya, i el de Catalunya, com el del sud d'Espanya. I portant la hipòtesi a l'extrem: els nostres boscos podrien presentar un aspecte com aquest en el futur?
Tot i que els models climàtics no són infal·libles, apunten una pujada de la temperatura mitjana del planeta en els propers anys, i una alteració de les precipitacions. A la zona mediterrània n'hi haurà menys i, quan n'hi hagi, probablement seran torrencials.

Els investigadors del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona estudien els efectes presents i futurs del canvi climàtic sobre la vegetació.
Preveuen que, a la zona mediterrània, durant aquest segle la temperatura mitjana encara pujarà entre un i cinc graus, segons l'evolució dels gasos d'efecte hivernacle.
Els canvis del clima afecten de manera directa tant a la vegetació com als animals, en especial als insectes, a les papallones i als ocells.
Estudis que ja s'han publicat , com el del biòleg Constantí Stefanescu, afirmen que, a la primavera, les papallones apareixen onze dies abans que fa unes quantes dècades.
I alguns ocells migratoris, a causa del canvi de clima, varien els plans de vol. És el cas de les cigonyes i de les puputs. Aquests ocells tradicionalment migratoris aprofiten que els hiverns ara són menys severs per quedar-se aquí. I aquesta adaptació als canvis els reporta grans beneficis !
Altres espècies migratòries que no han canviat de costums ho tenen més magre, perquè el seu aliment, insectes, flors i fruits, apareix abans que arribin.
Un cop han arribat, es troben que fan tard, i a més han de competir amb les espècies autòctones que els porten avantatge.
Si aquests efectes del canvi climàtic ja es fan notar en el present, ens preguntem: què passarà en el futur?
Per trobar algunes respostes, hem seguit els investigadors del CREAF fins aquí, al Parc Natural del Garraf...!
Aquest terreny es va cremar durant els incendis de 1982 i de 1994. Ara és un matollar on predominen el bruc d'hivern i la foixarda.
La investigació consisteix a manipular l'ecosistema d'algunes parcel·les, per crear un clima més càlid i més sec, tal com es preveu que serà en el futur.
Amb tendals de plàstic impermeable s'evita que la pluja arribi sobre el terreny, i es creen les condicions de sequera o eixut.
L'escalfament s'indueix cobrint les parcel·les durant la nit amb tendals d'un material refractari a la radiació infraroja.
D'aquesta manera, queda retinguda una part de l'energia acumulada per l'ecosistema durant el període solar, i s'augmenta la temperatura al voltant d'un grau centígrad.
Aquests estudis serveixen per comprovar les prediccions que s'han fet. També es fan a altres països d'Europa, i es comparen els resultats .
La manca d'aigua crea un autèntic estrès als arbres i plantes, que pot desembocar en risc d'incendis i d'erosió. I amb l'erosió cal anar molt amb compte, perquè provoca un cercle viciós i gairebé no se'n pot sortir.
Ara bé, poden desaparèixer els boscos a Catalunya? Sembla que només en condicions extremes, alguns boscos passarien a ser matollars, i alguns matollars passarien a ser zones erosionades.