El projecte de control electrònic de Denver ha dedicat quatre anys a trobar un sistema remot de comprovar l'alè dels infractors. Aquesta és la màquina que es fa servir. A diferents hores del dia crida el pres i li demana que bufi. Els resultats de la prova s'envien al centre de control per telèfon.El control electrònic és un projecte molt eficaç, ja que permet excarcerar els infractors i crea un ambient de presó a casa seva. Poden anar a treballar i ajudar les seves famílies, però segueixen rebent un càstig.

L'últim model no només està programat per cridar el pres a intervals irregulars, sinó que també impedeix que es facin trampes.

La prova de sobrietat té dues parts. La primera part és la prova de veu, per comprovar que és la seva. La segona part és una anàlisi química que mesura l'alcohol.

Primer l'aparell ha de poder reconèixer tres paraules pronunciades pel pres. Aquestes paraules es van repetint a la màquina, que crea una plantilla per poder-les reconèixer. Així que té les tres paraules, el sistema escolta paraules triades a l'atzar per comprovar la veu i aleshores demana a la persona que li doni una mostra d'alè. L'alè passa per una mena de pila recarregable que funciona amb l'alcohol de l'alè. Com més alta sigui la concentració d'alcohol, més electricitat es generarà i més alta serà la lectura. Els resultats s'envien per línia telefònica. Però, es gaire intel·ligent el sistema, ho notaria si bufa una altra persona? L'Aubrey fa la prova en comptes d'un infractor, i sembla que tot funcioni d'una manera normal. però el llistat del centre automàtic de control demostra que el reconeixement de la veu ha fallat. Però què es pot fer per impedir que l'infractor passi la prova de veu i després faci bufar una altra persona? A l'embocadura hi ha tres sensors que premen contra les galtes. Si s'aparta el mecanisme, salta una alarma i la prova torna a començar.

En aquest projecte, el cost del sistema de control el paguen els mateixos infractors. Però poden triar. Si no volen pagar, poden anar a la presó.

La majoria dels condemnats paguen uns tres-cents dòlars a la setmana i així poden continuar amb la seva vida i la seva feina.