Segons un estudi recent fet a la Gran Bretanya, el 10% dels britànics no són fills de qui es pensen que és el seu pare.Les raons d'aquest fenomen ja les va explicar Woody Allen en una de les seves pel·lícules: el sexe sense amor és una experiència buida; però, com a experiència buida, no hi ha dubte que és de les millors!
A l'altre extrem del món, els elefants marins pensen exactament el mateix!

Les possibilitats de distreure's dels elefants marins de l'Antàrtida són força limitades. De manera que l'experiència buida de què parla Woody Allen s'ha convertit en una activitat amb molts practicants. És clar que, més tard, ningú no sap del cert qui és el seu pare!
Almenys això és el que pensa el biòleg Mikolaj Golachowski de la base polonesa Arctowski, situada a l'illa de King George, quan comença l'estiu antàrtic per estudiar un parell de colònies d'elefants marins que viuen molt a prop de la base.
Segons alguns científics, els mascles dominants, que són molt forts, controlen harems de fins a 60 femelles i, durant la temporada de cria, són els únics que aconsegueixen copular-hi i reproduir-se. Els mascles més joves i menys forts, en canvi, sembla que ho intenten però no ho aconsegueixen.
Doncs bé, això és el que posa en dubte en Mikolaj. L'objectiu d'en Mikolaj és quantificar l'èxit reproductiu dels mascles joves. I, per aconseguir-ho, intenta establir les relacions filogenètiques entre tots els individus de la colònia.
El que fa és recollir mostres de pell de tots els elefants del grup. D'aquesta manera, quan analitzi l'ADN de cada individu podrà saber quines relacions de parentiu tenen amb els altres elefants de la zona.
Si només aconsegueixen reproduir-se els elefants més forts, l'arbre genealògic serà relativament simple. Però si els mascles joves també se'n surten, l'arbre serà força més complicat.

Durant l'època de la reproducció s'estant a la platja sense menjar esperan l'ocassió per poder cobrir una famella. Els mascles joves busquen el moment en que els grans no els puguin veure per introuduïr-se en els harems i copular amb les femelles.

Quan s'acaba l'hivern i comença el bon temps, els mascles són els primers que tornen a l'Antàrtida. I el primer que fan quan arriben és barallar-se per decidir qui controlarà les femelles.
Elles arriben una mica més tard; pareixen la cria que van engendrar l'estiu anterior; l'alleten durant només tres setmanes i tornen a quedar en zel.
Per als mascles, arriba el moment culminant d'un any d'espera.
Qui se'n surt i qui no és el que determinarà en Mikolaj. Passarà l'hivern a la base Arctowski. D'aquesta manera, quan comenci l'estiu austral de l'any vinent i tornin els elefants, també podrà agafar mostres dels cadells que s'han engendrat aquest any