L'espècie més important de l'ecosistema antàrtic és el krill, un crustaci planctònic de l'ordre dels aufausiacis? que amb prou feines fa més de 6 centímetres. La millor manera de saber quin és l'estat de salut de l'ecosistema antàrtic seria quantificar la quantitat de krill que hi ha.
Però com que, tot i la tecnologia del segle XXI, això encara és molt difícil de fer, els científics han optat per comptar uns animals força més grossos: els pingüins.

De pingüins, n'hi ha pràcticament a totes les costes del continent, representen prop del 80% de la biomassa d'ocells i mengen, sobretot, molt krill: 14 milions de tones cada any!
D'aquesta manera, qualsevol canvi en les colònies de pingüins pot ser un excel·lent indicador de la quantitat de krill que hi ha i on és. Per aquesta raó, els científics han convertit els pingüins en bioindicadors.
Els científics han fet el seguiment de moltes pingüineres de l'Antàrtida. N'han comptat els individus de les colònies, han determinat la composició i el volum de la seva alimentació i quantificat la durada de les sortides per buscar menjar.
D'aquesta manera, els científics esperen saber quins canvis són la resposta a fluctuacions naturals de l'ecosistema i quina és la resposta als canvis provocats per l'augment global de les temperatures.
En els darrers 25 anys, la població de pingüins és manté estable a les illes de l'extrem nord de la península antàrtica. Però, cap al sud, on les aigües són més fredes, les colònies han augmentat a un ritme anual superior que oscil·la entre el 3 i el 30%.
Segons alguns científics, aquests canvis es deuen a l'augment de les temperatures, perquè el krill no pot viure en aigües amb una temperatura superior als 5 graus positius i s'alimenta d'organismes que viuen estretament relacionats amb l'extensió del glaç marí. D'aquesta manera, si cada cop hi ha menys glaç marí, el krill disposa de menys plàncton per menjar al nord i s'ha de desplaçar cap al sud per trobar-ne.
Naturalment, els pingüins busquen el krill allà on és! Si es fan servir els pingüins com a bioindicadors, sembla força clar que en la salut de l'ecosistema austral hi ha alguna cosa que no rutlla gaire bé.