L'Associació Britànica de la Dislèxia considera que un 10% de la població té aquest trastorn, que s'evidencia quan els nens i les nenes comencen a aprendre a llegir i escriure. Moltes vegades costa de reconèixer, i se'n pot fer un diagnòstic equivocat.


Són símptomes de la dislèxia la falta d'atenció, els problemes d'orientació, la confusió entre dreta i esquerra o davant i darrere, la poca fluïdesa verbal, els errors en la conversió de les lletres en sons, els problemes en la descodificació dels textos o per recordar seqüències com els dies de la setmana, els mesos i l'abecedari. No sempre, però, un d'aquests símptomes, aïllat, és signe inequívoc d'aquesta disfunció.El diagnòstic, per tant, s'ha de fer amb molta cura.

La reeducació i l'estimulació del llenguatge són una manera de tractar la dislèxia correctament. Es tracta de donar eines als nens per suplir aquesta falta d'habilitats, i això ho fan en alguns llocs especialitzats com aquest, el Centre d'Estudi i Tractament de la Dislèxia Montserrat Estil·les, un centre pioner a Catalunya i a tot l'estat espanyol en el tractament d'aquest trastorn. El programa que apliquen es diu Orton Gillingham, i es basa en les aportacions de la neurobiologia i la psicologia. És un reaprenentatge de la lectura amb un enfocament fonètic, que utilitza totes les vies sensorials que intervenen en el funcionament del cervell: visuals, auditives, tàctils i cinestèsiques.

Brett i Ashley també són dislèctics. La seva mare, la Nicole King, anglesa que viu a Madrid, va llegir un article en un diari anglès sobre unes lents que inicialment s'havien assajat per a persones afectades de daltonisme i que s'havia comprovat que també eren eficaces per a persones afectades de dislèxia. Va viatjar fins a la Gran Bretanya, va portar les lents Chromagen aquí, i recentment han estat aprovades pel Ministeri de Sanitat i Consum.

No tothom està d'acord amb l'eficàcia d'aquestes ulleres.Però sigui com sigui, el més important és que s'ha de tenir en compte que les persones dislèctiques tenen activitats cerebrals diferents de les que no ho són,i que, per tant, necessiten una manera d'aprendre també diferent.
Els dislèctics amb el tractament adequat poden millorar la seva qualitat de vida, treure's de sobre els problemes d'inseguretat, i arribar a ser tan brillants com, per exemple, Leonardo da Vinci o Einstein, dos dislèctics històrics...!