Sí el casquet de glaç de l'Antàrtida es fongués, el nivell dels mars i dels oceans pujaria 80 metres, la línia de costa es modificaria a tot el planeta i milions de persones haurien d'emigrar cap a l'interior dels continents. Aquest és el pitjor escenari d'un augment continuat de les temperatures. Però, en la història, ja hi ha hagut altres episodis càlids, fins i tot més càlids que l'actual. Saber què va passar al casquet de glaç de l'Antàrtida en aquells moment és fonamental per preveure el futur.

Per estudiar les temperatures del passat i saber, de manera indirecta, quina era l'extensió dels casquets polars, els científics fan servir diferents sistemes. N'hi ha un que consisteix a analitzar les closques dels foraminífers, uns organismes marins de l'ordre dels protozous que van proveïts d'una closca calcària i que acostumen a viure al fons del mar.

Quan són vius, la closca dels foraminífers absorbeix els isòtops 16 i 18 de l'oxigen de l'aigua. Durant els períodes més freds, la proporció relativa de l'isòtop 18 a l'aigua augmenta. En canvi, durant els períodes més càlids, augmenta la proporció relativa de l'isòtop 16. D'aquesta manera, comparant la proporció dels dos isòtops a les closques dels foraminífers, els científics es poden aproximar a les temperatures del passat. El resultat és el que es coneix com a corba isotòpica. I analitzant la corba dels darrers 500.000 anys es pot veure que ja hi ha hagut períodes més càlids que l'actual.

Wotjek Majewski, geòleg de la base polonesa Arctowski ens explica que "Estudiar l'ecologia dels foraminífers ens pot ajudar a entendre la història climàtica i glaciològica de la zona. El que fem és analitzar columnes de sediment que recollim al fons d'Admiralty Bay i estudiar els foraminífers que hi ha."

Quan moren, les closques dels foraminífers cauen al fons del mar i queden estratificades de manera ordenada. Les més antigues són en estrats més profunds i les més modernes, en estrats més superficials. Després, els científics daten els estrats amb diferents sistemes físics i químics, de manera que, al final, disposen d'un registre ordenat del passat. L'anàlisi química de les closques permet saber quines van ser les temperatures, però aquesta no és l'única dada que es pot obtenir dels foraminífers.

Analitzant la composició i la diversitat de les espècies, els científics també poden aproximar-se al medi ambient en què van viure. I aquí, a l'Antàrtida, parlar del medi vol dir parlar de les glaceres.

Abans que les glaceres avancessin, la quantitat i la diversitat de foraminífers era molt important. En canvi, quan el fred es va fer més intens i les glaceres van avançar, els foraminífers pràcticament van desaparèixer de la badia. Ara, els foraminífers tornen a ser abundants.

"Sabem molt bé quina és la velocitat a que es retiren les glaceres des que existeix aquesta base, fa 30 anys, diu Wotjek Majewski. Però, a quin ritme ho feien fa 5.000 o 10.000 anys, no ho sabem pas. Amb el nostre estudi esperem esbrinar-lo."

El casquet antàrtic es va començar a formar fa 35 milions d'anys, però només els darrers dos milions d'anys, els dels Quaternari, són prou coneguts. Durant aquest període, èpoques glacials i èpoques interglacials s'han succeït sense interrupció, però el casquet antàrtic mai no ha desaparegut del tot. Això sí, tot i que els casquet polar s'ha mantingut més o menys estable, les glaceres de la perifèria del continent han estat molt més sensibles a les condicions locals.

Avui, científics de tot el món estudien el comportament del glaç antàrtic. Però, per a tots els científics que l'estudien, un dels grans reptes és saber què pot passar si continuen pujant les temperatures.

Wotjek Majewski pensa que "les glaceres continuaran retirant-se i probablement canviarà la fauna i la flora. I evidentment, els foraminífers també s'adaptaran als canvis. Però la vida continuarà,
només que serà diferent."