Aquella idea segons la qual la lliçó
dormida és la lliçó apresa, pot començar a tenir fonament científic. Segons els estudis que ha fet Matthew Wilson, de l'institut tecnològic de Massachusetts, la millor manera d'emmagatzemar qualsevol informació al cervell és dormint un parell d'hores desprès de l'aprenentatge.

L'equip d'investigadors americans ha comprovat que els ratolins que havien dormit un parell d'hores després d'un entrenament recordaven millor les instruccions que els que havien deixat desperts.

Al mateix temps, també han observat que les primeres cinc hores dormides després d'aprendre qualsevol cosa nova, són un període crucial en el procés d'aprenentatge: segons ells és durant aquest espai de temps quan la informació queda emmagatzemada i gravada a la memòria.

Durant aquest període de temps es produeix el que els tècnics anomenen la fase REM, un dels cicles del son, fase en la que segons aquests investigadors es consolida tot el que hem après al llarg del dia. Els nadons coneixen millor que ningú aquest cicle, ja que dormen el 50 per cent dels seu temps en aquests fase.

En contra del que molts pensem, quan es dorm el cervell es manté molt actiu, però necessita del son per dur a terme activitats mentals de gran transcendència. Els somnis son la part conscient de la reproducció dels records i els records que es consoliden, son part esencial del procès d'aprenentatge.

Per una banda, mentre dormim hi ha un emmagatzematge de la memòria a llarg termini. D'un altre s'especula sobre una re-programació de la informació.

I fins i tot, hi ha una altra teoria, aquesta sense suport experimental, que defensa que mentre dormim hi ha un procés de desaprenentatge, és a dir, s'eliminen connexions entre neurones per prescindir del material inútil.

El cervell, a hores d'ara, continua sent un dels grans desconeguts del nostre cos. Potser per això mateix força teories relacionades amb el cervell, entre les quals aquesta que vincula son i memòria, continuen sent molt discutides.

Rubén Rial és un altre gran estudiós del son. Ell enfoca aquest fenomen des de la perspectiva de l'evolució, és a dir, des dels seus orígens, en l'època dels rèptils. Al capdavant del seu equip del Laboratori de Neorofisiologia han estudiat el son dels rèptils, els avantpassats d'ocells i mamífers per intentar entendre el PERQUÈ de COM DORMIM. El Dr.Rial és força crític amb la idea que el son serveixi per reforçar la memòria i l'aprenentatge.

El que sí que s'ha pogut demostrar és que la privació d'aquest son promou clarament l'oblit, al marge d'incrementar el risc de patir
diverses patologies psíquiques i físiques. I és que el son s'ha de concebre finalment com un estat reparador del nostre cos, que, entre altres coses, ens garanteix la supervivència. De fet, està demostrat que el nostre organisme resisteix més hores sense menjar que sense dormir. O dit d'una altra manera: arribat el cas, moriríem abans de son que de gana!!
Aprendre dormint o només descansar.
De moment, encara cap universitat s'ha plantejat canviar les cadires per lliteres perquè els seus estudiants puguin aprendre i recordar millor, però la idea sembla interessant. I és que, com diuen els italians: "se non è vero, è ben trovato"