El rostre humà és una part molt important del nostre sistema de comunicació, ja que expressa una gran varietat d'emocions. I som força bons interpretant-les. Però als ordinadors els costa molt i sobretot els costa dir si una expressió és autèntica o no.
Aquest és el primer programa informàtic que intenta comparar-se amb l'habilitat humana per llegir rostres. Els seus creadors del Salk Institute de San Diego diuen que fins i tot pot dir si una expressió és autèntica o falsa. El programa podria ser un sistema molt útil per analitzar la cara d'un sospitós mentre l'interroguen o per observar intencions alarmants de suïcidi en una persona que necessita ajuda.

La Marion Barlett es dedica a "ensenyar" al seu ordinador a llegir els detalls musculars més petits d'un rostre. Hi ha quaranta-sis grups musculars que són els responsables de totes les nostres expressions facials.

Marion ens explica unes imatges: "Aquesta és una persona que mostra un somriure sincer. Els llavis se li estires cap a les temples. A més, ha contret els músculs que envolten l'ull. Aquí veiem la mateixa persona somrient però no contrau els músculs de l'ull. Hi té arrugues permanents però no se li han fet més profundes. Si ens fixem en el que passa a la regió de l'ull i de la galta, aquí i aquí, hi veurem la diferència entre una persona contenta de debò i una persona que fa veure que està contenta però no ho està." L'ordinador de la Marion observa els moviments dels músculs per decidir de quina expressió es tracta, alegria, dolor, tristesa, ira,,, i si és autèntica o no.

Marion comenta que "el programa es fixa en els moviments individuals dels músculs. Per exemple, la noia aixeca els extrems dels llavis i els separa, i també ha contret el múscul del voltant de l'ull. Això fa que s'aixequi la galta que li surtin potes de gall a prop de l'ull. En el cas d'aquesta expressió facial, l'ordinador ens diu que tenim els extrems dels llavis amunt, els llavis separats, les galtes amunt. Interpretació: Somriure autèntic."

Qui millor per posar a prova l'ordinador del Salk que un grup d'aspirants a estrelles de Hollywood? Són persones que volen guanyar-se la vida convencent el públic que les seves expressions facials són autèntiques. Cada estudiant farà el millor somriure que pugui a la càmera. També es graven reaccions autèntiques a uns quants anuncis televisius.

Per fer-ho encara més complicat, el programa s'haurà d'enfrontar amb dos experts lectors de cares de San Diego. La Julie Stytes és professora d'un institut. Llegeix les cares dels seus alumnes cada dia. En Chris McDonner és policia d'homicidis del departament de San Diego. Ja fa anys que llegeix cares, buscant indicis de mentides en els delinqüents. El programa és tan nou que en aquest cas la Marion només li farà examinar els moviments musculars de l'ull, que són el millor indicador d'un somriure autèntic. En canvi, en Chris i la Julie podran observar tota la cara, però només tres fotogrames de cada expressió. Qui guanyarà? El policia, la mestra o l'ordinador?

Julie comenta que ho ha trobat molt difícil, perquè només teníem tres imatges de cada persona. En Chris també ho va trobar difícil, com la Julie. Ha mirat de buscar un cert llenguatge corporal a través de les imatges.

Després de comprovar els resultats, la Julie ha tingut un encert del cinquanta per cent i en Chris d'un seixanta per cent. En canvi, l'ordinador no ho ha fet tan bé com les persones. Només ha arribat al quaranta per cent d'encerts. Com ho valora, la Marion?

La Marion ens explica que "les imatges no estaven ben alineades en els plans de rotació. Això a les persones tant els fa, ni se n'adonen. Però per a l'ordinador té molta importància."

Encara s'ha de millorar aquest programa però les màquines que llegiran les nostres cares i endevinaran els nostres estats d'ànim ja són aquí.