Us imagineu què deu ser viatjar aquí dins, amb dos astronautes més, sentint un pes igual al de quatre persones assegudes damunt vostre com a l'estació espacial MIR?

L'estació espacial MIR va acabar en part desintegrada a l'atmosfera i en part enfonsada a les aigües del Pacífic al març de l'any 2001, encara que un prototip de mida real de l'estació espacial MIR el podem veure a la Cité de l'espace a Toulouse.

Com que els costos de manteniment eren molt elevats i ja es treballava en la futura Estació Espacial Internacional, el russos van decidir destruir la MIR.

A l'Estació Espacial Internacional hi ha un grup d'astronautes que viuen allà. Un equip que es renova periòdicament. En Michael Lopez Alegria és un astronauta de la Nasa nascut a Madrid que va fer el darrer viatge complert amb el transbordador americà Columbia...
Després de l'accident els viatges a l'Estació Espacial Internacional es fan amb el Soyuz rus.

Després de dos dies de vol s'arriba a l'Estació Espacial Internacional. Els russos, a més de permetre el relleu de personal a l'Estació amb els Soyuz, aporten l'experiència acumulada amb la MIR, que es va posar en funcionament amb els primers mòduls l'any 1986. Un cop els homes arriben a l'estació, comença la feina.

Els astronautes s'alimenten amb menjar rehidratable, termoestabilitzat o natural, que no requereix refrigeració. Entre els plats, dels quals s'extreu l'aigua i després s'hi ha d'afegir en el moment de preparar-lo, trobem consomé de pollastre, crema de bolets, ous remenats o macarrons amb formatge. El menjar termoestabilitzat ha estat sotmès a altes temperatures per eliminar possibles microorganismes o enzims perillosos per al cos humà. Un cop s'ha sopat, hi ha una estona destinada a higiene i activitats personals, i després, a dormir.

Fer un passeig al simulador espacial de la Cité de l'espace es força còmode, però em pregunto com es deuen sentir els que ho fan a l'espai, desplaçant-se a vuit quilòmetres per segon enmig del no res...!

En un espai reduït com és el d'una Estació Espacial hi conviuen astronautes periodes de temps de fins a sis mesos. És necessari doncs prevure aspectes tan essencials com la qualitat de l'aire que es respira o l'aprofitament de l'aigua de què es disposa. L'aigua és un bé escàs i bàsic a l'estació espacial. Com que portar-ne de la terra resulta molt car, es recicla la que es fa servir per a la higiene bucal, per rentar-se les mans i la de l'orina. Es compta a més amb aparells que condensen la humitat de l'aire i es reaprofita així l'aigua que desprenen els homes i animals suant o respirant.

Els experiments en microgravetat i les llargues temporades dels astronautes a l'espai aporten coneixements perquè l'home algun dia es pugui plantejar viatges molt més llargs com ara fins a Mart.