Mentre les indústries farmacèutiques busquen molècules que facin diana i trobin la solució a diferents malalties, hi ha qui els porta mil·lennis d'avantatge seleccionant i filtrant molècules: la Natura!
Què us sembla fer una expedició a la selva, per trobar un fàrmac amb l'ajuda de Tarzan?
Si en Tarzan hagués existit realment, hauria tingut entre les mans una producte natural amb propietats anticancerígenes.

I és que en una liana de l'Àfrica occidental, la Cryptolepsis Sanguinolenta, uns investigadors van trobar un principi actiu que podia resultar molt beneficiós per a la salut. Els habitants de la regió ja fa molts anys que, d'aquesta liana, en fan una infusió amarga de propietats antimalàriques, contra l'úlcera d'estómac i que alleugereix els còlics. Doncs aquest producte ancestral avui dia és la base d'unes investigacions al nostre país per trobar nous medicaments contra el càncer. Pot semblar una història de ficció, però la realitat és que dos investigadors catalans i un de britànic han aïllat un principi actiu procedent de la liana, la criptolepina, que actualment s'estudia com a base d'un possible fàrmac anticancerigen... Per saber més coses d'aquests estudis, res millor que parlar-ne amb els seus descobridors...! Crystax es dedica a fer dissenys racionals de l'estructura dels fàrmacs i de la seva interacció amb les dianes terapèutiques. En la base d'aquests estudis hi ha el coneixement de l'estructura de l'ADN humà. La seqüenciació completa del genoma humà pot permetre entendre malalties fins ara incurables. Cada un dels 30 mil gens que componen el genoma, i el nombre encara més gran de proteïnes que generen, poden ser el punt d'intervenció en el tractament d'una malaltia determinada: el que es diu una diana terapèutica. A Crystax, una empresa derivada del CSIC i de la UPC, reprodueixen en 3D les molècules d'ús farmacològic, les dianes terapèutiques i la interacció entre si. En el seu estudi, quina relació van descobrir entre la criptolepina i les cèl·lules canceroses? Un cop se sap com interactua la Criptolepina amb les cèl·lules canceroses, es fan proves amb molècules anàlogues més potents encara, per arribar a trobar un fàrmac. A Crystax, a més, continuen les investigacions per analitzar noves molècules que sintetitzen ells mateixos, o que pertanyen a empreses farmacèutiques que els encarreguen que les estudiïn. La clau tecnològica dels tots aquests estudis és la visió de les estructures moleculars mitjançant difracció de raig X. Aquesta tecnologia permet veure les molècules iprincipis actiusamb una capacitat d'augment deu vegades superior que la d'un microscopi electrònic. S'arriba a la precisió d'un àngstrom, és a dir d'una deumil·lèsima part d'una micra. Però per utilitzar aquesta tecnologia, les molècules han d'estar cristal·litzades. Per poder aconseguir la difracció dels raigs X, s'ha d'aïllar la proteïna o molècula sobre la qual es vol actuar i expressar-la. Expressar-la vol dir reproduir-la o clonar-la, introduint la informació genètica per exemple d'un bacteri com l'e-coli. Després s'extreu la proteïna del bacteri, es purifica i es posa en condicions controlades perquè creï cristalls, d'una mida de zero coma un mil·límetres, que es congelen en nitrogen líquid. Un cop es tenen els cristalls, se sotmeten a raigs X, que es difracten en travessar-los. Amb les múltiples difraccions de les ones aconseguides, es recompon per computació la imatge de les molecules dins del cristall en 3D. Aquestes imatges permeten l'estudi acurat de les estructures moleculars. Crystax fa servir o bé aparells de difracció propis, o bé acudeix a sincrotrons europeus, com el de Grenoble o Hamburg. En el futur, serà una de les empreses que farà ús del sincrotró que s'ha d'instal·lar al Parc Tecnològic del Vallès. Amb aquestes tècniques s'estalvia molt temps i diners respecte a assajos d'encert i error. Podríem dir que es racionalitza la validació de les molècules que han de fer diana a les malalties que ens afecten. Tot molt racional i científic. Tot, menys l'expoliació i destrucció que estem fent de les selves tropicals, on es podrien trobar una quantitat incalculable de molècules naturals que, ben estudiades, podrien guarir moltes de les nostres malalties. Com el cas de la criptoleptina... Si el Tarzan aixequés el cap...!