Un equip d'investigadors britànics, dirigits per en Simon i la Lisa Evetts, creu que ha trobat una tècnica per aplicar els primers auxilis a l'espai. Com que no hi ha gravetat, tant el pacient com el socorrista estan flotant. I així no hi ha manera que el socorrista pugui treballar com cal. Se separen tots dos.

Quan el socorrista fa força sobre el pit de la víctima, no hi ha gravetat per impedir que s'apartin flotant. En Simon creu que pot resoldre aquest problema agafant-se amb les cames al voltant del pacient. Per posar a prova aquesta idea, faran servir l'avió de gravetat zero de l'Agència de l'Agència Europea de l'Espai. Així podran viure la sensació d'absència de pes de l'espai a tan sols deu mil cinc-cents metres. Com si fos una muntanya russa, primer l'avió puja tot dret. I després posa rumb cap a la terra i baixa en caiguda lliure. Ara els científics no pesen, però només durant vint segons. És la primera oportunitat per a en Simon.

Si immobilitzem el pacient amb les cames del socorrista, li podem fer compressions al pit i ens podem inclinar per fer-li el boca a boca.
Però resulta més fàcil en teoria que en la pràctica. Ja han passat els vint segons, i ara l'equip ha d'esperar que l'avió torni a entrar en caiguda lliure. En Simon deixa que un col·lega seu provi aquesta abraçada sense pes. I li costa encara més. Una altra pujada i li torna a tocar a en Simon. Però aquesta vegada ha col·locat bé les cames, i agafa fort el maniquí per comprimir-li el pit. Això promet. El maniquí respon al tractament.
Al començament ens ha costat, però amb una mica de pràctica ens en hem sortit. Ara ens agradaria provar si la posició es pot mantenir uns quants minuts. Si poguéssim pujar a un transbordador i provar la posició, sabríem si resulta eficaç, durant tota l'estona que necessitem. Aquesta tècnica podria ser vital a l'hora de salvar vides a l'espai.