La Gaby Stephens és una nena de tres anys sana i feliç. Però va néixer amb un problema en un ull. A pesar de les revisions periòdiques, a la Gaby no li van detectar el problema fins al cap d'un any. Una setmana després del seu primer aniversari, la seva mare, la Cheryl no era conscient que tingués un problema tan greu. La Gaby va néixer amb una cataracta, un dels múltiples problemes de visió, com la presbícia o l'estrabisme, que es poden tractar si es detecten a temps. Per desgràcia, en els nens petits són molt més greus.

Als Estats Units cada any hi ha cent mil nens que s'escapen de la xarxa de revisions i pateixen alguna forma de pèrdua permanent de la visió.
La malaltia de la Gaby era tan evitable que em vaig sentir traïda pels metges. M'enfurismava pensar que no li haguessin descobert durant tants mesos.

El pitjor era que feia tant de temps que tenia la cataracta sense diagnosticar ni tractar, que pràcticament no es podia fer res perquè recuperés la vista.

Era una cosa evitable i si l'haguessin tractat a temps no hauria perdut tanta visió. El doctor Davit Grannit, el que li va trobar la cataracta, es va encarregar de treure-li, però ja era massa tard per salvar-li la visió.

En el cas de la Gaby, tot i que vam corregir el problema de l'ull, com que l'ull i el cervell no havien tingut ocasió de comunicar-se l'un amb l'altre durant tot aquell període de temps tan important, la nena no va desenvolupar la visió.

Tot i que les nostres finestres al món són els ulls, és el cervell el que descodifica la informació i produeix la visió. En els nens molt petits, la part visual del cervell necessita senyals dels ulls per desenvolupar-se correctament. Si hi ha algun problema a l'ull, el cervell no desenvolupa la part corresponent i no aprèn a veure-hi. O sigui que és molt important localitzar aquests problemes aviat.

La detecció és molt fàcil per a un especialista amb els equips adequats, però en les revisions mèdiques habituals sovint els problemes de visió passen inadvertits. I això és perquè resulta difícil fer proves als nens petits. Demanar a una criatura que s'estigui quieta ni que sigui una estona és molt complicat.

A un nen petit no li pots demanar que llegeixi una taula de visió. Això ho hem fet tots. Ens mirem la taula, llegim les lletres i de seguida sabem com tenim la vista. però com es pot fer això amb un nen d'un any?

Pensant en els nens petits, el doctor Grannit i el seu equip van desenvolupar una prova que es pot fer a les unitats de pediatria i en llocs com aquest, el parvulari Lorel Tree de San Diego. La prova és automàtica, de manera que la puguin fer persones no especialitzades, com ara infermeres i mestres. Amb aquesta càmera digital és fa una foto dels ulls del nen. La imatge s'envia a un ordinador, que ens proporciona una fotografia que mostra si hi ha algun problema. Quan apaguen els llums, les pupil·les d'en Dillan es dilaten perquè entri més llum al fons de l'ull. El flaix de la càmera està situat molt a prop de l'objectiu expressament, per obtenir el màxim efecte d'ulls vermells, provocat per la reflexió de la llum a la retina. Aleshores l'ordinador analitza la zona de l'efecte d'ull vermell. La imatge d'en Dillan mostra dos efectes d'ull vermell complets, i això vol dir que la llum del flaix s'ha reflectit d'una manera neta. Ha superat la prova. Però en la imatges dels ulls d'en Josh, hi apareixen unes taquetes grogues i verdes. Això indica alguna interferència en la llum reflectida que podia representar una obstrucció en les lents o un problema de retina. En Josh haurà d'anar a l'especialista. O sigui, que tota la feina la fa l'ordinador, i així no cal atabalar els nens i el tècnic.

L'únic que ha de fer el nen és mirar a la càmera , i aleshores li fem una foto. A més a més, l'operador no cal que tingui cap preparació. Només cal que sàpiga fer anar un portàtil i una càmera. trobo que és un sistema molt bo, perquè podem ajudar els nens, podem fer que tinguin una millor visió i probablement que els vagi millor a l'escola, perquè s'hi veuran bé.

Tan de bo haguessin desenvolupat aquesta prova abans, i així la Gaby no hauria perdut la visió. Però trobo que està molt bé que la facin ara, així podran detectar aquestes malalties i salvaran moltes criatures.