El 1997 va ser un any molt bo per a en George i la Jenny Gallagher. En George va guanyar una medalla d'esquí aquàtic, i van decidir establir-se i tenir fills. Però dos mesos després, la sort els va canviar. La Jenny va haver d'anar corrents a urgències i els metges li van diagnosticar una malaltia greu. Tenia una infecció a la pelvis i la van haver d'ingressar a l'hospital.

A en George l'amoïnava el munt de vegades que les infermeres havien de comprovar el gota a gota d'antibiòtic de la Jenny: "La bossa del gota a gota se li va acabar dues vegades. Les infermeres tenien molta feina, o sigui que jo no el perdia de vista."

La Jenny no estava prou greu per justificar una bomba electrònica, que són molt cares, per controlar-li el gota a gota. I les infermeres l'anaven comprovant manualment. En George va començar a pensar que hi havia d'haver un sistema millor.

En George es va passar les vacances de Nadal al seu taller, construint un monitor molt simple que pogués ajudar les infermeres a controlar els gota a gota intravenosos.

"Jo havia treballat en la indústria de l'embalatge durant una temporada, i allà fèiem servir fibres òptiques a les cintes transportadores per comptar caixes i coses així. Només calia traslladar aquella tecnologia al terreny mèdic.Tot plegat va trigar dos anys. En un moment determinat, em vaig haver de vendre la moto per poder tirar endavant el projecte" ens comenta en George

La Vicky i la Wendy són dues estudiants d'infermeria de l'Hospital Countess of Chester que han acceptat posar a prova el monitor d'en George contra el sistema manual. La Vicky tindrà el nou sistema i la Wendy farà servir el mètode tradicional. Mentre en George connecta el monitor de fibra òptica al tub de la Vicky, la Wendy compta durant quinze segons per calcular el ritme del gota a gota, i després l'ajusta i segueix comptant fins que baixa bé. Amb el monitor, la Vicky només ha d'ajustar el flux i activar l'alarma. El monitor és més ràpid perquè la fibra òptica emet un raig de llum a través del tub que s'interromp cada vegada que cau una gota. El monitor mesura el temps entre gota i gota i immediatament en calcula el ritme. La Wendy ja gairebé ha acabat, però ha trigat un temps molt valuós. A més a més, la Wendy haurà de tornar d'aquí vint minuts per comprovar que vagi bé.

Un cop instal·lat el monitor, la Vicky ja es pot concentrar tranquil·lament en altres coses. En canvi la Wendy ha de tornar cada vint minuts per comprovar el gota a gota. Però que passa si per exemple el tub queda obstruït?
Podrien passar vint minuts, abans que la Wendy torni a veure si el líquid segueix baixant. En canvi, amb el monitor té un sistema de retard per evitar falses alarmes. I a la nit, la llum del monitor il·lumina la bossa, i això dona un senyal immediat a les infermeres. Verd, tot va bé. Vermell, hi ha algun problema. Després d'una sèrie de proves positives, ara ja fan servir aquests monitors a l'hospital. ja fa uns quants mesos que els fan servir.

"Trobem que són molt útils, ens expliquen la Wendy i la Vicky, estalvien molta feina; perquè hi ha molts factors que poden alterar el ritme del goteig. Pot quedar bloquejat...el volum de la bossa pot alterar el ritme... si els pacients tenen fred, s'alenteix... I és molt important que funcioni al ritme adequat.

Així doncs, estalvia moltes hores de feina a les infermeres. Fer la comprovació manualment també és molt segur, però trigues molt de temps. O sigui que això ens representa un gran benefici. Ha trigat però sembla que funciona molt bé. hem rebut moltes demandes d'informació d'Anglaterra i d'altres països. L'invent funciona i la Jenny està molt contenta.