L'any passat, a Anglaterra hi va haver més d'un milió de robatoris . Dos van tenir lloc a la botiga d'en Clive Archer, a Lyndhurst. Les dues vegades, els lladres van entrar a la botiga per darrere, on hi ha l'ordinador. I a en Clive li fa por que tornin. Les dues vegades ell no hi era, passava la nit fora, però li fa por que entrin mentre ell sigui a casa.

Desesperat, en Clive va instal·lar una nova alarma antilladres, amb l'esperança que impedeixi més atracaments. I en Phil Humbie, un expert en seguretat, està molt convençut que funcionarà, ja que aquesta alarma és molt més que un soroll fort.

Els sons extrems poden fer que ens maregem, perquè afecten l'oïda interna, on tenim el sentit de l'equilibri. Normalment, aquests sons són tan forts que també poden danyar l'oïda interna, on tenim el sentit de l'equilibri, però aquesta alarma crea la sensació de mareig a un volum molt més baix. L'alarma també emet un so de baixa freqüència que pot provocar coses com ara ansietat, vòmits, marejos, dolors. Els fabricants afirmen que la majoria de persones no la tolerarien durant més de noranta segons. I per molt desagradable que resulti, no fa cap mal i no provoca efectes duradors a l'oïda.

Cada persona reacciona de manera diferent al so de més de cent vint-i-cinc decibels de l'alarma i potser no aturaria tots els lladres, però és una ajuda en la lluita contra el crim.