Obres de Segundo de Chomón, de Fructuós Gelabert o d'altres precursors del cinema català i espanyol com els germans Baños, són algunes de les joies que conserva la Filmoteca de Catalunya. Avui us proposem fer un viatge en el temps, un viatge que s'inicia amb les obres d' aquests pioners i arriba fins a l' era digital.
Ara, a la Filmoteca de Catalunya, es transfereixen aquestes joies cinematogràfiques a arxius digitals per poder-les consultar més còmodament sense perjudicar els originals.

Fins a mitjans dels anys 50, les pel·lícules es filmaven en un suport de nitrat de cel·lulosa, un material altament inflamable, que es ratlla, s'encongeix i es degrada inevitablement amb el pas del temps, malgrat que es conservi a humitat i temperatura controlades.
A partir dels anys cinquanta es generalitza l'ús de l'acetat de cel·lulosa, un material menys perillós però encara sensible a la degradació amb el pas del temps.
Afortunadament, als anys vuitanta s'introdueix un material més estable per fer pel·lícules: el polièster.
La restauració de les pel·lícules sobre suport de nitrats o d'acetats, com les que hem vist al principi, implica fer-ne una còpia sobre material més estable, perquè els originals tenen data de caducitat i s'acaben malmetent al cap del temps.
Però partint de la conservació de pel·lícules, fins arribar a poder-les consultar en digital, encara ens queda un bon tros de viatge !
Per començar, cal fer una còpia de les pel·lícules en cintes de format professional de televisió. Aquesta cinta es digitalitza en un ordinador amb targeta digitalitzadora, i s'obté un fitxer amb una còpia inicial d'alta resolució.
El fitxer d'alta resolució es guarda en una cinta del robot d'emmagatzemament de dades que l'empresa Activa 3 té a la Televisió de Catalunya.
Per facilitar la consulta a l'usuari es creen, alhora, dos fitxers nous: una còpia de baixa resolució, i un fitxer que permet visualitzar els canvis de plans en el monitor.
La Filmoteca tindrà aviat deu ordinadors, a l'arxiu i a la biblioteca, des d'on consultar les més de mil hores digitalitzades de cinema històric.
Amb el programa que visualitza els canvis de plans es poden seleccionar els fragments que interessen a l'usuari i encarregar-los perquè els gravin en una cinta, que se li entregarà en mà.
La còpia per a l'usuari es fa sobre l'arxiu d'alta resolució que es guarda al robot.
De fet, les pel·lícules que ens han arribat de principis de segle XX són especialment valuoses, perquè en aquell temps moltes pel·lícules es reciclaven un cop exhibides i es reaprofitaven per fer-ne altres productes com pintes o botons.
Les que s'han conservat fins ara són un testimoni privilegitat d'un temps i d'un país.
Per tant, queda clar que la feina de la Filmoteca no és només la de conservar i restaurar pel·lícules, sinó també la de fer accessible a tothom un llegat cultural i històric de gran valor.
Per assolir aquest objectiu, la Filmoteca de Catalunya ha apostat per la digitalització, que sens dubte facilitarà molt les coses a tots els interessats!